Si algun il·lús pensava que el seu telèfon mòbil d’última generació el permetria estar al dia durant molt temps i que tenia tot el que un mòbil pot tenir avui en dia, està molt equivocat. Una passejada pel “Mobile World Congress”, la fira de telefonia mòbil més important del món que se celebra anualment a Barcelona el trauria del seu error i, probablement, li provocaria un considerable mal de cap.

Dins un sector industrial qualsevol, una fira comercial normalment redueix el seu impacte als professionals d’aquest sector. Dins una fira de productes tecnològics consolidats, també el grau de novetat està considerablement controlat. No obstant, el que passa amb la telefonia mòbil és, en primer lloc, que el client no és el professional revenedor, sinó l’usuari final. I en segon lloc, que el producte no està consolidat: el telèfon mòbil continua reinventant-se a ell mateix, combinant usos i funcions, adreçant-se a diversos tipus de públic i a diversos moments de la jornada o de la setmana. Aquests dos factors són importants per entendre la dimensió real d’un congrés com el que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona.

Els informatius i els mitjans locals s’han centrat en criticar els preus dels hotels, els abusos dels taxistes i a fer estampes pintoresques dels milers de noves americanes i corbates que van aparèixer al paisatge metropolità, oferint un panorama general una mica naïve, desorientat i provincià. Els polítics no han anat molt enllà, entrant en la polèmica hotelera i destacant aquest congrés més per la seva vis turística que no pas pel valor estratègic del sector. Pot ser trist, però no sorprenent, que la Barcelona de la postal de la Rambla s’imposi per sobre de la de la retòrica del 22@.

L’atenció internacional, però, no se centrava en aquests localismes. Des del mateix moment que s’inaugurà el congrés, centenars de periodistes de tot el món es van llençar a relatar-lo. La seva activitat principal ha estat veure per on aniran els trets. En un context tan multitudinari, és difícil veure ni tan sols una petita part del que està passant. Per aquesta raó, la seva missió era, sobretot, la captura de tendències. Per sort per a ells, probablement les poguessin hagut endevinar sense desplaçar-se a Barcelona. Algunes de les més citades provenen d’empreses que ni són operadores ni són fabricants de mòbils. D’alguna manera, el protagonisme que en aquest WMC, se l’han endut uns forasters del sector: Apple i Google. I Microsoft, si m’apureu.

Periodistes d’arreu han vist com l’ombra de l’iPhone, el telèfon fabricat per Apple que encara no s’ha comercialitzat a l’estat espanyol. Apple és un fabricant d’ordinadors amb una marcadíssima personalitat i projecció de marca, que ha vist rellançada la seva posició al mercat amb l’iPod, un gadget al que, segons molts, només li faltava poder-hi trucar. Ara, l’iPhone, tanca aquest cercle. Es preveu que la influència que l’iPhone tindrà al sector serà molt important i, de fet, en poc temps ja s’han posat en circulació un bon grapat de terminals d’altres marques amb una fesomia molt similar. Mòbils de pantalla tàctil, de teclat minvant o fins i tot inexistent, orientat tant a la comunicació com al consum audiovisual. Aquesta és una tendència que ja va subratllar-se l’any passat i que sembla ineludible.

L’altra gran ombra forastera que s’ha projectat sobre el congrés, a nivell d’atenció internacional, no és ni tan sols un telèfon. És el desembarcament de Google, el gegant d’Internet, al món de la telefonia mòbil. Fa mesos que es parla d’Android, el sistema operatiu per a mòbils que està desenvolupant Google. Només corren prototips, però amb això n’hi ha prou per provocar suors fredes i tremolors a tot el sector, com cada cop que Google es proposa alguna cosa. S’esperen els primers mòbils ‘Android’ per abans d’acabar l’any. Segons alguns fabricants l’aparició del sistema operatiu mòbil Android permetrà retallar el temps i els costos de producció de molts dispositius. Segons altre comentaristes i opinadors, engegaran un moviment que involucrarà altres sistemes operatius de caràcter lliure i que poden modificar significativament la forma en què usem i naveguem pels nostres mòbils d’aquí a un parell d’anys.

Fins i tot Microsoft segueix creixent en protagonisme al món de la telefonia mòbil. La seva quota de penetració en els anomenats smartphones és cada cop més gran. Veurem com resisteix Simbian, el sistema operatiu de Nokia i com els afecta a tots plegats la irrupció d’Android. Mentrestant, però, a Barcelona Microsoft presentava l’aplicació MSN Direct, un applet que supera els programes “Live!” de les operadores i que retalla una mica més, encara, la distància entre el telèfon com a terminal d’ús interpersonal i el mòbil com a sistema complexe de comunicació i informació que ofereix serveis i aplicacions de tipus informàtic i internàutic.

Una altra tendència que identifiquen els experts se situa en el camp de la connectivitat. WiMax és la nova frontera en connectivitat mòbil, no ja per trucar, evidentment, sinó per la descàrrega i gestió de dades. La nova frontera, almenys, al països seriosos, que inverteixen en infrastructures quan aquestes encara són noves i ofereixen avantatges competitius. Probablement, aquí seguirem tirant de wifis domèstiques durant molt temps. Una alternativa semblen ser els sistemes HSDPA (High Speed Downlink Packet Access) que milloraran la navegació per internet dels telèfons que ara depenen de la connexió GPRS.

A nivell d’aplicacions emergents, els sistemes GPS integrats als mòbils són cada cop més freqüents i tècnicament abastables. Segons alguns analistes, en poc temps serà una característica tan freqüent als telèfons mòbils com ho és avui la càmera de fotos. En aquest aspecte, per cert, ja són molts els terminals telefònics que poden competir en característiques amb les càmeres-només-càmeres, gràcies, entre d’altres millores, a resolucions de 5 megapixels. Si aquest ritme continua, la càmera digital pot haver tingut una època d’hegemonia realment curta.

En resum, la major part de les novetats que presenta el món de la telefonia mòbil no tenen res a veure amb el fet de telefonar. Els protagonisme cada vegada està més repartit entre operadores, fabricants i les grans corporacions de la informàtica i internet. Aquestes últimes, amb un pes cada cop més gran al sector, han entès perfectament que el terminal mòbil és un nou espai comercial, inexistent fins fa deu anys, que permet un amplíssim ventall de possibilitats d’explotació. Amb la informatització definitiva del mòbil, crec factible pensar que a l’horitzó es dibuixa un moviment cap a l’alliberament tant de terminals com dels sistemes operatius. Ja existeixen terminals amb sistemes operatius oberts que aniran creixent en importància ràpidament. Els moviments cap a l’obertura de codi que fins i tot està fent Microsoft, fan pensar que el desenvolupament d’aplicacions, usos, serveis i possibilitats de negoci dins el terminal mòbil seran encara més grans i abastables en un futur molt proper.

Temps era temps, els telèfons eren uns aparells que servien per parlar amb una altra persona. Fa alguns anys van alliberar-se dels cables i van començar a conquerir les nostres butxaques. Com si fossin algun tipus de paràsit, poc a poc estan exterminant altres trastets que portàvem a sobre, com el rellotge, el boli, l’agenda (electrònica o no), el llapis de memòria, el MP3, la càmera de fotos… El mòbil ja no és un telèfon-mòbil, sinó un sistema cada cop més complex d’assistent personal de comunicació personal, informació, oci i eines professionals. De telèfon, els queda poc més que el nom i el fet que, si tenen saldo i cobertura, tots serveixen per telefonar.

—

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el 25 de Febrer de 2008.

Les primeres setmanes de l’any són especialment fèrtils no només en la proclamació de bons propòsits, sinó també en l’aparició de moltes prediccions per a l’any nou. Bons propòsits i prediccions tenen en comú que suporten molt malament el pas del temps, però totes dues són protagonistes d’aquests dies.

Al món d’Internet i la societat de la informació, dues de les prediccions que generen més consens entre experts i opinadors professionals són que 2008 serà l’any de l’explosió de la mobilitat i que també destacarà per crisis importants al món de la nova generació de les anomenades xarxes socials d’Internet. Avui em centraré en la primera qüestió i un altre dia us parlaré de la segona.

Diversos portals i mitjans de comunicació internacional coincideixen en preveure un any molt important en la mobilitat d’internet. Per entendre’ns: la capacitat per utilitzar internet des de qualsevol lloc i amb aparells que puguin moure’s amb un mateix, com un mòbil o un portàtil.

Els ordinadors portàtils han deixat de ser els germanets pobres, cars i més o menys exclusius del món de la informàtica, ja que tenen un preu i unes capacitats tècniques cada cop més competitives. El portal Ars Technica preveu que a molts països, entre d’ells Estats Units, 2008 sigui l’any en què per primera vegada les vendes de portàtils superin les d’ordinadors de sobretaula, i això ja és una data molt significativa. Alhora, la creixent popularitat i competitivitat dels ultraportàtils, d’entre un i dos quilos de pes, pot veure’s augmentada gràcies a la propera aparició de portàtils amb memòria flash, semblant a la de les càmeres de fotos, que faran encara més assequible la producció de portàtils més portables.

Paral·lelament, els punts de connectivitat wifi són cada cop més nombrosos i els més optimistes pensen que al 2008 començarem a veure el desplegament –especialment a Europa- d’antenes wimax que ampliaran les capacitats dels wifis domèstics als que estem acostumats.

Però no són només els portàtils els que tiraran de wifi. Els telèfons mòbils i els anomenats smartphones volen aconseguir portar Internet a la nostra butxaca. Les previsions de creixement li auguren incrementar el seu índex de penetració al mercat per aquest any (passant d’un 8% al 2007 a un 15% enguany) i arribar a constituir un 25% dels telèfons mòbils venuts als Estats Units l’any 2009. D’alguna manera, es dibuixa una evolució semblant a la de la telefonia, on les línies fixes perden terreny davant les línies mòbils.

En aquesta línia, el portal de notícies de la BBC assenyala com una de les tendències importants per a 2008 el creixement i la popularització de programes que permetin retallar la distància entre el treball digital online i offline. Programes com els Google Gears, Adobe Air i Microsoft Silverlight permetran treballar sense connexió com si estéssim connectats, en una prova més de què, la informàtica offline ja és l’excepció.

En definitiva, serà l’any en què Google desembarca al món de la telefonia mòbil amb el seu sistema operatiu Android. L’any en què ens arribarà l’iPhone, així que fins i tot la cosa tindrà una important component trendie i fashion.

Segons el portal Technology Pundits, quan mirem enrera, recordarem l’any 2008 com l’any en què es va produir un canvi de paradigma en la qüestió de la mobilitat. De fet, cada cop més, deixarem de pensar en una internet mòbil i la veurem com a una internet ubiqua, a la què accedirem amb nous dispositius, més enllà de l’ordinador de sobretaula o del portàtil o del mateix ordinador. La xarxa com a protagonista i el dispositiu com a cosa optativa, minvant, diversa. Fer futurisme sense complexes és alhora fàcil i impossible, però el cert és que la idea que em ve al cap, cada cop més, és la de la progressiva prescindibilitat de l’aparell i l’omnipresència, la ubiqüitat de la xarxa i de la informació. L’horitzó, per cert, no pot evitar dibuixar-se’m amb traços manga.

—-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el 14 de Gener de 2008. Aquesta mateixa versió es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l’Observatori de la CiberSocietat.

La celebració del congrés 3GSM a Barcelona ha estat un tema central d’aquests darrers dies, omplint informatius, diaris, hotels i agendes de polítics i empresaris del negoci de la telefonia mòbil. La ciutat sencera ha semblat una mica alterada, una mica més frenètica, una mica més interconnectada (o col·lapsada) i una mica més il·luminada pels focus de l’atenció internacional. El volum i l’enormitat creixent del sector i de les seves empreses capdavanteres, fan que bona part d’aquesta atenció mediàtica i alteració de la vida quotidiana no siguin del tot accidentals, sinó part implicada en l’efecte d’excepció circense que ha acompanyat el xou.

Una de les atraccions principals d’aquest circ ha estat la proclamació de l’ascensió del mòbil a la categoria de “quarta pantalla”. Després del cinema, la televisió i l’ordinador, el telèfon mòbil és presentat com el següent espai de projecció (i consum, és clar) de productes d’entreteniment. Aquesta ascensió vindrà donada per la progressiva colonització, per part del telèfon mòbil, d’alguns usos i funcions que fins ara han estat pròpies de les altres tres pantalles.

Així, si bé ja fa temps que la proximitat entre el mòbil i la televisió ha estat detectada, sobretot a nivell comercial, aquest congrés de Barcelona ha servit per a convertir el mòbil en pantalla de projecció de cinema. De fet, l’estrella del congrés (tot i que no ha vingut) ha estat Robert Redford. El seu Institut de Sundance, mite del cinema teòricament independent, ha presentat a Barcelona cinc curtmetratges realitzats especialment per a ser consumits al mòbil. Ja no són tràilers de pel·lícules ni clips de baixa qualitat, sinó productes cinematogràfics d’etiqueta negra, concebuts i realitzats pensant en les característiques concretes d’una pantalla que, amb sort, supera les dues polzades. També Bollywood, la indústria cinematogràfica de la Índia, ha estat protagonista del congrés de Barcelona, presentant-hi la seva primera producció específica per a telèfons mòbils, donant a la iniciativa un caràcter alhora exòtic, global i especialment atractiu per al poderós mercat indi.

La convergència des de l’ordinador i des d’internet tampoc és nova, però tot just ara, aquests darrers anys, s’està fent cada cop tècnicament més real i viable, tant a nivell de terminals com d’ample de banda. Així, un altre dels titulars del congrés l’han generat les versions per a mòbil dels grans èxits de l’any de la Xarxa: Youtube, MySpace i el veterà eBay ja tenen versions realment utilitzables per a telèfon mòbil. En conjunt, doncs, el telèfon mòbil cada cop és més prop de convertir-se, efectivament, en la nostra quarta pantalla d’oci, informació i entreteniment. Sembla com si telefonar-hi estigués passat de moda, vaja.

No obstant, la lectura econòmica que alguns analistes fan d’aquest fenomen, de la progressiva conversió del telèfon mòbil en un aparell on el menys promocionat és la seva utilitat bàsica i original, és interessant. Ara que a l’estat espanyol ja hi ha més d’un mòbil per habitant i que els ingressos per consum comencen a estancar-se, les operadores estan buscant fórmules per mantenir els índexs de creixement. Amb la polèmica recent dels increments de les tarifes dels tres principals operadors de telefonia mòbil de l’estat espanyol s’ha destapat un debat que demostra que, mentre que el volum total de negoci generat per la telefonia mòbil no ha deixat mai de créixer, els seus ritmes de creixement es van alentint. D’altra banda, l’evolució de la factura del telèfon mòbil per consumidor, comparada amb el cost de la vida, no ha deixat de baixar any rera any. Segons dades de la CMT, des de l’any 2000, mentre l’IPC indica que els preus han pujat en un 17,8% total, els preus de la telefonia mòbil han baixat en un 23%. Comparativament, el cert és que el preu dels serveis bàsics de telefonia mòbil, han baixat més d’un terç des de l’any 2000. La polèmica de les tarifes, en definitiva, deixa al descobert un cert punt de tensió i inquietud dins el sector que probablement jugarà a favor de l’enfortiment de les alternatives com Yoigo.

El que s’anomena tràfic de dades és, doncs, l’espai a conquerir per a convertir el mòbil en un terminal de consum de quotes d’accés a televisió, cinema, internet i tota mena de serveis derivats. Tant les empreses fabricants de mòbils com, especialment, les operadores, que són els principals assistents del congrés 3GSM, tenen autèntic interès en trobar noves maneres d’aprofitar encara més les oportunitats de negoci que s’obren des que tots portem un terminal multi-usos a la butxaca. Precisament aquesta és la raó fonamental que explica tot l’aldarull mediàtic i el rebombori generalitzat que provoca el congrés 3GSM. El fenomen de la “quarta pantalla” (també) ha de ser llegit i entès en aquest context.

Dins aquesta mateixa lectura, també és fàcil dubtar de la viabilitat econòmica d’aquestes operacions, de produir continguts cinematogràfics exclusius per al mòbil, de fer grans inversions per a disposar-hi dels portals d’internet de moda, etc. A canvi d’aquests dubtes, s’addueixen xifres: 7.000 milions de dòlars gastats l’any passat en tons, politons, melodies i similars. Més d’un 15% dels usuaris de mòbil a l’Estat Espanyol van comprar alguna melodia per al seu mòbil durant 2006. El raonament és senzill: si la gent paga per tenir al seu mòbil la última frase del Neng o el Chiquito de la Calzada, per què no ha de pagar per tenir-hi un curtmetratge, els vídeos del Youtube o per editar-hi el seu propi bloc?

El raonament té la seva lògica, però crec que oblida alguns factors fonamentals que expliquen els èxits i els fracassos d’altres projectes semblants al món de les comunicacions digitals. Les melodies, de la mateixa manera que abans els SMS, són productes creats i inventats per als telèfons mòbils. En són específics i originals. Són formes comunicatives pròpies del medi. I tenen una marcadíssima component social, compartida, col·laborativa. Aquestes són les raons fonamentals del seu èxit. La musiqueta que ens posem al mòbil és per a que la sentin els altres, la nostra xarxa social. No és per a ser contemplada estàticament o individualment, com un curtmetratge o un programa de televisió. Aquests gadgets ens individualitzen, defineixen i construeixen, però sempre de cara als altres, de cara als nostres diversos grups socials, que és on prenen significat i rellevància.

Si el mòbil ha de convertir-se, efectivament, en una mena de ‘quarta pantalla’, serà probablement entenent-lo no com a instrument d’entreteniment, sinó com a instrument de comunicació i de socialització. Malgrat que aquesta comunicació i socialització siguin, segurament, en la seva major part de caràcter lúdic, el factor fonamental és el primer, la seva component social i socialitzadora. Així doncs, en la mesura que el mòbil actuï i continuï actuant com a eina potenciadora de la nostra xarxa social, en comprarem i gastarem més. En definitiva, el mòbil està fet per a comunicar-nos, no per aïllar-nos.

—-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 26 de Febrer de 2007. Aquesta mateixa versió es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l’Observatori de la CiberSocietat.