Fa uns dies s’ha obert el web del Citilab de Cornellà, a la remodelada antiga fàbrica Fontanals i Suris, la “Suris”, de Cornellà del Llobregat. He de dir que em fa molta il·lusió veure finalment com es va posant en marxa el projecte, com l’edifici va prenent vida. Després d’haver estat testimoni, i de vegades també col·laborador ocasional, del llarg camí que ha portat al moment actual, finalment, anys de converses -més o menys realistes, més o menys fantasioses- sobre el que podria ser es converteixen finalment en una realitat.

El Citilab de Cornellà és un projecte de projectes, un espai de possibilitat per a dur-hi a terme iniciatives creatives, participatives i innovadores sobre les TIC i la societat del coneixement del present i del futur immediat. Un espai on la missió és endevinar, potenciar i aprofitar les millors sinèrgies i usos que es puguin donar a les TIC des d’un punt de vista social i ciutadà. Als darrers anys, diferents projectes de foment de la societat de la informació han anat posant-se en marxa. Crec que el Citilab té un factor que el farà singular: la ciutadania activa.

Si en la seva materialització, el projecte del Citilab aconsegueix mantenir com a objectiu fonamental aquest tret diferencial, que ha estat el punt de base comú, entre tots farem de “la Suris” una experiència especial i molt singular.

Ara per ara, a falta de major definició i de l’engegament de les àrees i les activitats reals, el més notori del que podem parlar és de l’edifici. Els amics de Comunicant han fet una visita virtual interactiva que permet fer-se una idea força clara del majestuós escenari en què tindran lloc les activitats de la Suris. Visiteu la visita, valgui la redundància. I, mentrestant, si ho voleu, podeu llegir alguns dels bocins de text que l’expliquen.

L’edifici de la Suris és al mateix temps l’escenari, el contenidor i la raó de ser de tot el projecte del Citilab Can Suris.

Testimoni imponent del passat industrial de la ciutat i del país, la Suris aporta els elements i la memòria històrica d’un model propi i singular de revolució tecnològica. La industrialització de Catalunya va ser el sorprenent resultat d’un seguit de factors diversos i dispersos, on el teixit social, la voluntat emprenedora i la base comunitària hi van jugar un paper clau. No podria entendre’s aquella revolució del XVIII i el XIX sense tenir en compte la densa malla que es traçava a la societat catalana d’aquella època, les seves limitacions materials, econòmiques i polítiques i la forma en què, des de la creativitat, el risc i la innovació va produir una revolució industrial, tecnològica i social.

De la mateixa manera que aquella primera industrialització va basar-se en la riquesa i la capacitat d’innovació de les xarxes locals, la nova Suris, vol convertir-se en un pont entre aquells valors i la nova revolució tecnològica d’avui en dia. Per aquesta raó, l’edifici de la Suris aporta els valors de l’experiència pròpia, de la centralitat que, en qualsevol revolució tecnològica, tenen els grups socials, les persones.

L’edifici de la Suris, tot i la seva majestuosa sobrietat arquitectònica, donarà forma i s’adaptarà al projecte de projectes que és el Citilab de Cornellà. El seu interior està organitzat en grans espais flexibles i preparats epr acollir des de grans esdeveniments fins a la coordinació de petits projectes i grups. Així, afavorirà la naturalesa en xarxa, itinerant i innovadora de les propostes que vol acollir i impulsar el Citilab.

Façana i Planta Baixa

Al costat de la carretera de Sant Joan Despí. La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més importants del sector tèxtil local, va ser construida l’any 1897 recollint l’empremta estètica del primer modernisme. La fàbrica va deixar de funcionar als anys seixanta. L’edifici es troba inclòs en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Cornellà, pel seu valor tipològic i testimonial de l’arquitectura industrial de finals del segle XIX. S’hi va utilitzar el maó com a element constructiu i decoratiu, el sostre de volta catalana, una coberta a dues aigües i una estructura porticada de pilars de fundició. Al costat est, també es manté una xemeneia.
L’edifici de la Suris, tot i la seva majestuosa sobrietat arquitectònica, donarà forma i s’adaptarà al projecte de projectes que és el Citilab de Cornellà. El seu interior està organitzat en grans espais flexibles i preparats epr acollir des de grans esdeveniments fins a la coordinació de petits projectes i grups.

Així, afavorirà la naturalesa en xarxa, itinerant i innovadora de les propostes que vol acollir i impulsar el Citilab. Els més de 1500 metres quadrats de la planta baixa han estat concebuts com una zona oberta, gairebé com una continuació de la plaça pública on s’ubica el Citilab. I no només per a les visites i activitats guiades que seran intenses en aquest espai, sinó també per a fer-ne un ús obert i autocoordinat.

150 ordinadors portàtils i 30 de sobretaula serviran per a donar servei a tothom que ho pugui desitjar, però també per a proveir de infraestructura informàtica a la zona d’interacció lliure, completament flexible que ocupa una bona part de la planta baixa.

La sala d’actes principal, orientada a la celebració de congressos, seminaris, demostracions i activitats de formació, també és altament flexible i adaptable a tota mena d’activitats. Les zones adreçades als usuaris infantils (nanolab) i de la tercera edat (yayolab), la mediateca i la zona open source completen una planta baixa que es pretén dinàmica, bulliciosa per moments, i intensament interconnectada al teixit social local i, alhora, oberta a acollir, participar i impulsar projectes internacionals.

México D.F., 6-9 de Juny de 2007
TEC de Monterrey del Estado de México

Aquests dies estic assistint al 8è congrés de la Media Ecology Association, que, per primera vegada, se celebra fora de la nordamèrica anglosaxona. El TEC de Monterrey n’ha assumit l’organització i m’hi han convidat, especialment per la influència de l’amic Octavio Islas. Estic molt sorprès per la gran capacitat de mobilització que ha tingut l’equip organitzador, no només d’assistents -que omplen la sala ara mateix- i de comunicants -que serviran per tenir unes Actes del congrés realment interessants- sinó per la forma amb què han aconseguit transcendència mediàtica. La presència i l’interès dels mitjans de comunicació de tota mena en aquest congrés m’inquieta i em fa preguntar-me perquè ens costa tant aconseguir aquest interès dels mitjans de comunicació quan fem alguna activitat d’aquest tipus a casa nostra. No tinc cap teoria al respecte, encara.

El congrés porta per títol “Tecnología y Transformación” i amb aquesta idea he intentat orientar la conferència que hi he fet avui mateix. Realment no tenia moltes pistes del que s’esperava de la meva conferència i he intentat barrejar-hi els temes que últimament m’interessen, les meves clàssiques TIC i la cibercultura i les universitats i l’educació superior.

La base de l’argument que he intentat explicar a la conferència, amb un títol massa ampulòs, “Cibersociedades del Conocimiento. La producción, distribución y aprovechamiento del conocimiento ante la googleización de la relevancia”, és el següent que intento “itemitzar” a continuació. Al final, posaré el meu primer slideshare, amb la presentació que he fet servir a la conferència.

• A través de les TIC, s’estan produint canvis radicals en les formes de produir, consumir i distribuir coneixement “formal” o “científic”, el coneixement universitari.
• S’està produint un augment massiu de la massa crítica de consumidors i potencials creadors de coneixement formal/científic/universitari, amb el creixement accelerat i la diversificació geogràfica de la població universitària.
• Tot plegat genera una massificació enorme del coneixement i, alhora una progressiva pèrdua dels referents a través dels quals clàssicament s’ha destriat el gra de la palla, el coneixement rellevant del menys-rellevant, reiteratiu o simplement secundari.
• La “googleització” de què parla el títol de la conferència i d’aquest post és el vertigen que genera veure el nombre de resultats que qualsevol consulta a Google ens genera. Si busquem “societat del coneixement” a primers de juny de 2007, trobem més d’1.210.000 resultats. Com saber quina és la resposta bona? La resposta més rellevant? On i com trobarem el coneixement excels, el coneixement més important?
• Entenc i exposo que els esquemes clàssics, pre-industrials i industrials de les universitats, fins els anys 60 o 70, tenen una capacitat de ser fàcilment reconeixibles. Que són recorreguts d’un grapat d’universitats i journals de referència a tot el món que permetien saber on estava la rellevància.
• Amb l’explosió demogràfica de la població universitària, els efectes de les TIC i la massificació de la producció i el consum de coneixement acadèmic, es produeix aquest vertigen-googleitzador i la pèrdua d’aquests referents…
• La conclusió de la conferència, és que les TIC, de la mateixa manera que han estat un detonador la massificació i de la pèrdua de referents sòlids per al coneixement, també ens ofereixen els canals per a retrobar aquestes rellevàncies, per a construir nous índexos de rellevància i de referència. He posat com a exemple els congressos de l’OCS, però segurament hi ha dotzenes d’exemples web 2.0 que portats cap al món de l’educació superior i la producció de coneixement acadèmic/universitari, podrien mostrar-nos aquests nous índexos de referència, per trobar quin són els coneixement realment rellevants per a cadascú de nosaltres.