Bloc de Joan Mayans

Apunts, reflexions i opinions sobre la societat digital i l'economia del coneixement
  • scissors

    Sol passar en èpoques pre-electorals. Qualsevol que tingui quatre coses publicades a Internet sobre política i alguna de les eines de moda (avui toca Twitter, a la darrer campanya electoral, Second Life era la bomba i els blocs, una eina irrenunciable), els periodistes el troben i li demanen opinions. A partir d’aquí, el que es fa amb aquestes ‘declas’ ja és més variat. Com a mostra, deixaré les preguntes i respostes que una periodista em va fer fa uns dies i, a continuació, es pot contrastar l’ús que en va fer a l’article de El País “Un tuit por un voto.

     

    cayo Twitter, polítics, campanyes i periodistes... ¿Qué importancia tienen twitter en la comunicación política?
    Twitter acaba de cumplir cinco años. Aún no está claro qué importancia tendrá, en el futuro, pero a día de hoy, convertido en un canal de moda para casi todo, Twitter es irrenunciable para cualquier candidato electoral. Sirve para que el candidato diga “soy moderno” y “estoy a la última”. Para muchos de los políticos en liza en la próxima campaña, Twitter es más un mensaje que un medio.

    Y no obstante, es un medio. Un medio potente con el que dar información de primera mano y permitir la interpelación y la respuesta directa. Puede ser una herramienta importante de comunicación política y de gestión de la administración y del gobierno, una vez se termine el proceso electoral. Ahí está el verdadero potencial de Twitter como herramienta de comunicación política (más que como plataforma de propaganda electoral), lo mismo que ha ocurrido antes con los blogs de los políticos. No obstante, sólo unos pocos le dan realmente este uso y del mismo modo que la mayoría de los blogs políticos son abandonados poco después de las elecciones, me temo que algo parecido pasará con las cuentas de Twitter de los candidatos.

    Que un político –más allá de las elecciones- atienda a la ciudadanía de manera directa, que utilice los medios sociales para conectar y conversar con sus ‘administrados’ y sus electores, no puede ser sino una pequeña revolución en un contexto donde nuestros mecanismos de democracia directa y de ‘accountability’ respecto a los políticos son más bien escasos.

     

    ¿Son especialmente activos los políticos catalanes en twitter? ¿A quiénes destacaría y por qué?
    Tenemos algunos tuiteros políticos de trayectoria importante. Ernest Benach es seguramente el más reputado y prolífico: tuitero desde abril de 2008, con 9.648 seguidores, y más 6.700 tuits enviados. En su recorrido político, Benach se ha destacado como un decidido impulsor de las nuevas tecnologías como elemento clave de comunicación y transparencia política. Miquel Iceta es uno de los más activos del PSC. Aunque destaca especialmente como bloguero, su cuenta de tuiter (creada en septiembre de 2009) tiene más de 2,500 seguidores.

    Entre los políticos candidatos a las próximas locales vemos una diferencia importante. Mientras que Jordi Hereu acaba de llegar a la tuiteresfera, con un perfil creado específicamente para esta campaña (el pasado mes de enero), Jordi Trias es un tuitero experimentado, con cuenta creada en junio de 2.008, triplicando su número de seguidores (3.700 vs. 1.200). Mucho más activa en este espacio era la derrotada de las primarias socialistas, Montserrat Tura, tuitera desde hace más de un año y con más de 5.300 seguidores. Jordi Portabella, por su parte, también ha abierto su cuenta hace apenas un par de meses, con algo menos de 1.500 seguidores. El más seguido de todos los políticos de primera fila en liza en la próxima contienda electoral barcelonesa, sin embargo, es Joan Laporta. Sus casi 12.000 seguidores representan más del 10% de los votos que recogió hace unos meses en las elecciones autonómicas, aunque sus intervenciones han sido más bien pocas, con una media inferior al tuit diario.

     

    ¿Una excesiva actividad en twitter de un político concreto puede suponer que descuida otras áreas?
    Twitter es un canal de comunicación. Es inmersivo y envolvente. Si los políticos lo gestionan directa y personalmente, especialmente en campaña, puede suponer un cierto grado de atención. Sin embargo, no creo que eso pueda ser la causa de descuidar nada. Incluso si pudiéramos llegar a considerarlo así, no creo que fuera excesivamente preocupante –al contrario- que un político dedicara “excesivo” tiempo a hablar con sus votantes/administrados a través de un canal breve, directo y estructuralmente democrático como Twitter.

     

  • scissors

    Ara que des d’ACC1Ó estem llançant una nova versió de l’Anella, m’ha semblat oportú recapitular-ne la seva trajectòria recent i subratllar les claus sobre les que hem construït aquesta renovació.

    Fa dos anys i mig vaig conèixer l’Anella. El portal es presentava aleshores com l’espai per a “l’empresa a la xarxa“. Aquest era, de fet, la seva frase de baseline, que pretenia diferenciar-la de les diferents Anelles (culturals, científiques, industrials…) que han anat apareixent als darrers anys, vinculats a la idea mateixa de ‘xarxa’. Era el seu segon baseline, després d’haver nascut com a l’espai per a “la internacionalització de Catalunya“, en la seva primera concepció, a mig camí entre escriptori virtual d’eines per a l’empresari client dels serveis de l’antic COPCA, repositori de continguts generats a les activitats del mateix COPCA i espais privats per a sectors o mercats específics.

    Bona part d’aquells elements segueixen vius a la Nova Anella. La convicció que l’ha guiat des del seu naixement, també: que el coneixement és l’element clau per impulsar la competitivitat empresarial. La missió concreta de l’Anella és portar a la pràctica aquesta convicció i fer que les empreses catalanes incrementin la seva competitivitat –que innovin més/millor, que s’internacionalitzin més/millor – gràcies al coneixement empresarial que divulguem i activem des de l’Anella. Esperem que, amb la renovació profunda del portal que ara presentem en societat, aconseguirem ser més efectius en la consecució d’aquest objectiu.

    L’Anella és, globalment, un projecte de gestió del coneixement. Ni “virtual”, ni tecnològic, ni xarxa social… La seva reconceptualització segurament té punts en comú amb altres projectes, dels que ha rebut inspiració i per als que pot servir d’exemple. Per això, si hagués de llistar els 7 elements més importants de la renovació que hem dut a terme i que ara estem -orgullosament- llançant, crec que els identificaria així i per aquest ordre:

    (1) Focalització d’objectius
    Tant dins l’organització de què forma part, com per al seu públic, a l’Anella li ha costat identificar quin és el seu rol central. Ja l’hem definit. Focalitzem els objectius del portal en constituir-se com un espai referencial per al teixit empresarial català, que aporti coneixement clau que n’impulsi la seva competitivitat. Només això. Tot això. Tant important, però, com la definició en positiu, és la definició del que no és l’Anella. No és una plataforma de tramitació d’ajuts, no és una intranet, no és una plataforma d’aplicatius… Si, arran de la renovació que estem presentant, aconseguim que els usuaris de l’Anella sàpiguen identificar-la com el que vol ser, haurem aconseguit molt.

    (2) Alineació explícita amb els objectius d’ACC1Ó
    L’Anella és un projecte que pertany a una organització important, amb més 300 col·laboradors tant a Catalunya com a les seves oficines arreu del món. Per a un projecte com l’Anella, és fonamental fer explícites les relacions de retroalimentació i les connexions, entre els objectius generals de l’organització i el seu propi dia a dia. El valor de comptar amb 300 prescriptors, ‘heavy users’, clients interns o fans incondicionals és –cap a dins- estratègic i –cap a fora- incalculable.

    (3) Disseny d’interaccció
    El projecte de renovació de l’Anella va començar amb una anàlisi d’usabilitat. Les conclusions van portar-nos, no obstant, a imaginar un nou entorn, on es pensés/dissenyés -des de zero i sense limitacions prèvies- com havia de ser la interacció que volíem que es produís entre usuari i contingut. Aquest va ser el pol central de la nova conceptualització: imaginar, sense constrenyiments, la millor manera de què l’usuari obtingués valor del contingut de l’Anella. Vàrem idear els recorreguts, les trajectòries i les pautes d’ús més intuïtives o bé més valuoses per aconseguir fer del contingut de l’Anella el seu màxim protagonista. Que aquest disseny d’interacció es fes sense posar-nos límits, sense pensar en tecnologia –encara- i aplicant filosofia –més que metodologia- de pensament de disseny (dessign thinking) ha estat –crec- l’element central per la construcció del nou portal.

    (4) Tesaurus conceptual
    La construcció d’un tesaurus conceptual integral va ser una fase especialment fèrtil del projecte. També la més difícil de fer entendre, segurament. Invocar una paraula com “tesaurus” feia aixecar més d’una cella. I no obstant, l’arbre de diccionaris o conjunts de paraules clau que conceptualitzéssim havia de ser l’esquelet sobre el qual tant les eines de cerca i filtre, com els mateixos continguts del portal, haurien de fer-se trobables. En aquest sentit, el tesaurus de l’Anella està constituït per fins a set diccionaris diferents, tots ells amb pes semàntic. Conjunts funcionalment excloents de conceptes on només un d’ells funciona, per definició, com a diccionari obert i semi-folcsonòmic. La resta, pretenen ser tancats i el més estables en el temps que sigui possible.

    (5) El rol de la tecnologia
    La plataforma sobre la que es construeix l’Anella és Liferay. Liferay és una plataforma oberta adreçada a la construcció de portals que funcionin com a entorns de desenvolupament d’aplicatius i funcionalitats. Optar per aquest tipus de tecnologia open source, amb una gran comunitat internacional de desenvolupadors al darrera, ens ha donat alhora la seguretat i la flexibilitat necessàries per construir un entorn funcionalment i sensorialment molt personalitzat, molt singular, recolzant-nos en una arquitectura tecnològica sòlida preexistent.

    Un segon aspecte important del rol de la tecnologia dins el projecte ha estat el moment en el qual ha tingut el protagonisme. Ateses les capacitats i característiques de la plataforma triada, només hem pensat en la part més dura, més tecnològica, un cop estava creat el concepte central i estava fet el disseny d’interacció. Així, s’ha acabat programant allò que realment calia per aconseguir l’objectiu, allò que s’integrava dins el model global de producte. Això, que sembla lògic i de sentit comú, crec que no es compleix en un gran percentatge de projectes. I com més grans, més sovint, em temo.

    (6) Gestió i qualificació de continguts
    A l’Anella hi havia milers de documents, desats en una biblioteca documental molt primitiva, que va estar pensada més com a arbre de carpetes compartides que no pas com a repositori de coneixement. Vàrem decidir “migrar” uns 2400 d’aquests continguts. No obstant, la tasca no era de migració. Originalment, la major part d’aquests continguts eren arxius només trobables a través dels seus noms d’arxiu. No hi havia més metainformació que els acompanyés i permetés segmentar-los. A la Nova Anella, aquests 2400 continguts han passat una fase de qualificació i valorització molt substancial. S’han etiquetat i catalogat, però també titulat, resumit, descrit i optimitzat tots aquests documents, per a fer-los trobables a la Nova Anella, així com per donar a cada petit element d’aquesta segmentació de la informació, un tractament visual diferenciat.

    (7) Fer-ho bonic
    Last but not least. El disseny gràfic, la línia creativa, és el primer que es veu, el primer que destaca. La versió anterior no li havia donat importància a aquest aspecte i la diferència és tan notòria que de vegades penso que és el que s’emporta tota l’atenció. El disseny gràfic potser només ha constituït un 10% del projecte, però l’efecte que té sobre l’usuari és molt impactant. I és que, com tothom sap però massa sovint s’oblida a l’hora de construir espais digitals, ens agraden les coses boniques. I la nova Anella és bonica.

    No era un projecte de disseny. Ni de gestió de continguts. Ni de programació. Ni de classificació semàntica. No era tampoc un projecte d’usabilitat. Eren totes cinc coses alhora, encaixant-hi experteses i solapant-hi competències multidisciplinars. Tot, però, partint d’una estratègia de producte i d’una concepció inicial de com havíem dissenyat/pensat (design thinked) que seria la millor manera de provocar la interacció entre usuari i contingut.

    Explicat això, ja només em queda dir-te una cosa: Anella’t.

  • scissors

    cylon 1 Resistance is futile!En plena nit electoral, s’emetia un REDES sobre l’evolució tecnològica de l’ésser humà. Cerebros y máquinas conectados, es titulava. Sobre posthumanisme, ciborgs i hibridació tecnohumana. L’Eduard Punset entrevistava el Kevin Warwick i la Cristina Sáez, la periodista que guionava el programa, em va demanar alguna observació sobre el tema.

    Vaig recuperar algunes anotacions de fa més de deu anys, especialment del meu “Sota un silenci amb mil orelles”, on vaig desenvolupar-hi el tema amb més detall. No era casual la cita amb la que vaig triar obrir el llibre:

    Resistance is futile
    Resistance is futile
    Resistance is futile

    La següent frase, en l’aforisme tradicional Borg, deia “You will be assimilated”. Potser hauríem de canviar-la per “You have been already assimilated”. A continuació va el vídeo. Després, la conversa editada amb la Cristina.

    Context i Pregunta:
    Fins ara, quan hem intentat definir què és l’ésser humà, què el diferencia dels altres animals, hem dit que som els únics capaços de llenguatge simbòlic i pensament complex, d’enraonar, de fer art, música… capacitats que el nostre cervell va aprendre amb el pas de l’evolució. Ara bé, aquestes capacitats també tenien unes limitacions. Però i si la tecnologia les superés?

    Per exemple, Kevin Warwick, que és l’entrevistat del Punset, diu que ens podrem instal·lar un xip al cervell que farà que puguem transmetre els nostres pensaments a l’altre sense necessitat de paraules. S’evitaran malentesos, podrem explicar-li als altres quin gust té la sopa de la mare amb total precisió, etc.. Això sí, serà una societat silenciosa. I com això, Warwick planteja xips per augmentar la memòria i la nostra capacitat d’aprenentatge, proposa connectar els nostres cervells a la xarxa, poder-nos descarregar directament a les neurones un idioma o la Wikipèdia sencera…

    Això potser és futurista, però sí que és cert que cada vegada hi ha més ciborgs, persones amb implants per millorar deficiències, com ara els cecs, o els sords. Amb la introducció de la tecnologia al cos humà, cal revisar el concepte d’ésser humà? Seguirem sent humans de la mateixa manera? Com ho veus?

    I la meva resposta:
    El que diferencia els éssers humans dels animals no és necessàriament el pensament complex o la capacitat d’enraonar. És la cultura. Cultura, entesa com a diferència/oposició de la Natura. El natural, en l’esser humà, és ser antinatural. Cultural. Desprendre’ns de la nostra “pell natural” és el que ens fa més humans. Cultura és artifici, elaboració, construcció de coses noves amb instruments. La cultura humana –instruments, tecnologia, llenguatge, religió- és la nostra navalla suïssa amb la que enfrontar-nos al món, treure’n sentit i controlar-lo.

    cylon 2 300x197 Resistance is futile!No hi ha res més humà que la tecnologia. Per això em fa gràcia que diguem que la tecnologia ens deshumanitza. No hi ha forma més humana que el ciborg, que l’híbrid. Però portem moltíssim temps sent cíborgs. No només per corregir deficiències anatòmiques, sinó per ampliar la nostra capacitat de processament. De memòria. D’anàlisi. La tecnologia digital no és més que una altra “vuelta de tuerca” en aquest camí. Una acceleració del mateix, si vols. Internet, quan ni existia, quan els pioners se la inventaven, va ser definida com un instrument per a “l’ampliació de l’intel·lecte humà” (Douglas Engelbart). Internet, des del principi, era una passa més cap a la nostra ciborgització. Una de brutalment important, perquè començava a ajudar-nos a imaginar la connexió entre els nostres intel·lectes, la construcció d’una autèntica intel·ligència col·lectiva com la que caracteritza als Borgs o als Cylons de la ciència ficció. I no és estrany que fos així, perquè la importància de la ciència ficció com a influència cultural i inspiració innovadora va ser molt forta a aquells Estats Units que van imaginar i construir les primeres bastides del ciberespai on ara vivim, de la cibersocietat que ara fem.

    Que després utilitzem Internet per jugar a Farmville no és més que una altra de les constants de l’ésser humà: creem tecnologies fabuloses només per passar l’estona. Segurament, un idioma nou no serà el primer que la gent es descarregui al cervell, tampoc. Sembrarem tomàquets virtuals per via neural!

    Fins i tot la mateixa passió i fe quasi religiosa en els poders de la tecnologia tampoc són nous ni producte de la revolució digital. Sí que és cert que la ciència ficció i, especialment, el gènere ciberpunk ha especulat abundantment sobre la figura del cíborg. És una figura creativa, provocadora, inquietant… I ho és perquè ens és massa familiar i, alhora, desconcertant. Tots som ciborgs i ho som cada cop més. No considero que ens hagi de fer por, entre d’altres raons, perquè portem tota la vida –tota la nostra evolució- sent ciborgs, hibridant el nostre pensament amb tecnologia, vivint instrumentalment, relacionant-nos amb la natura a través d’interfícies cada cop més complexes.

    Res del que –em cites que- diu Warwick és especialment nou. S’ha fet servir en dotzenes de pel·lícules i és relativament semblant al que ja estem fent amb les tecnologies digitals. Xips per augmentar la memòria? Descarregar-nos idiomes? La wikipedia? Ja ho fem! Només que en comptes de fer-ho al cervell, ens ho descarreguem en dispositius exògens, tot i que cada cop més propers: primer a la taula de l’escriptori; després a la motxilla; ara a la butxaca… De moment. Cervells connectats a la xarxa? No és això, Internet? .

  • scissors
    October 20th, 2009JoanACC1Ó, economia, empresa, innovació, tecnologia

    La situació econòmica a Catalunya no ha anat gaire carregada de bones notícies, al llarg dels darrers mesos. L’empresa viu una de les situacions més complicades que recorda i tothom intueix que, més enllà de quadrar els comptes de cada final de mes, de cada trimestre, hi ha molt més. Es parla de canvis de paradigma, de nous models econòmics, d’acceleració d’una transformació global… També es parla de les oportunitats, dels avantatges emergents que una situació de canvi genera. Aquesta és la mirada que realment és productiva. La mirada que caracteritza l’esperit d’una empresa ambiciosa.

    ia09 interACC1Ó09: vitamines per a lempresa

    interACC1Ó´09: vitamines per a l´empresa

    El proper 28 d’octubre es reuniran a Barcelona més de 3.000 empreses ambicioses. Sota el paraigües d’interACC1Ó’09, la segona edició de l’esdeveniment empresarial de referència que organitza ACC1Ó, es produirà una alta concentració d’ambició, valentia i ganes de descobrir noves oportunitats de negoci, reals i tangibles, per a l’empresa. Oportunitats reals a mercats internacionals. Oportunitats tangibles de transferència tecnològica. Oportunitats pràctiques per millorar la competitivitat de l’empresa.

    La sessió plenària d’interACC1Ó correrà a càrrec dels coneguts David J. Rothkopf, expert en comerç internacional que va formar part del govern Clinton i que actualment assessora l’administració Obama (autor del best-seller Superclass. The global power elite and the world they are making, traduït a l’espanyol com a El club de los elegidos: cómo la élite del poder global gobierna el mundo) i Claude Smadja, membre del consell d’administració d’Infosys, una de les multinacionals asiàtiques més influents del món, i impulsor del Forum de Davos, dins el Fòrum Econòmic Mundial. Amb ells, l’empresari català podrà descobrir quines estratègies estan seguint els gegants asiàtics i nordamericà i quines són les oportunitats que se li presenten a l’empresa europea.

    Un altre dels continguts centrals d’interACC1Ó serà el Fòrum de Prospectiva Internacional de l’OME, l’Observatori de Mercats Emergents d’ACC1Ó, que permetrà descobrir, de forma detallada i precisa, un mapa de més de 200 oportunitats emergents que se li presenten a l’empresa a gairebé 40 països.

    A partir d’aquí, l’oferta d’activitats i possibilitats d’interACC1Ó es va segmentant en múltiples espais i formats de treball. Als tallers participatius, s’aborden de forma específica i dinàmica tres puntals fonamentals de la competitivitat empresarial: el finançament, l’estratègia empresarial i el talent i el lideratge. A la trobada de comunitats de l’Anella, s’abordarà de forma concreta com aconseguir resultats empresarials reals com a conseqüència del treball en comunitats virtuals. Al Fòrum TECNIO, es presentaran més de 40 experiències, projectes i oportunitats concretes de transferència tecnològica cap a l’empresa, als camps de les TIC; de la biotecnologia i la salut; dels materials i la producció; de l’energia i el medi ambient; i de l’alimentació i la química.

    interACC1Ó és el lloc per tenir i aprofitar el contacte directe amb els assessors en transferència tecnològica i, sobretot, amb els directors de les 35 oficines a l’exterior d’ACC1Ó. Aquest últim element tindrà continuïtat al Mercat de Centres de Promoció de Negocis dels dies 29 i 30 d’octubre i constitueix una ocasió especialment útil per descobrir possibilitats reals i concretes de fer negoci a tot el món.

    Però interACC1Ó és més. La jornada segueix desgranant-se en més espais, més personals, més dinàmics, més participatius. Com un joc de nines russes, cada cop més abastables i de petit format, però integrant-se en un discurs i un fil conductor únic, se succeeixen les activitats: des de cantonades per a fer speed meetings fins a espais d’assessorament empresarial directe, passant per una dotzena més de racons i excuses per enriquir la xarxa de contactes i endur-se’n idees i noves estratègies per innovar i sortir al món.

    A les jornades prèvies d’interACC1Ó que s’han celebrat a diferents ciutats de Catalunya, en Xavier Marcet solia repetir un fet encoratjador: la majoria de les empreses que avui estan al rànking del Fortune 500 van ser creades durant la crisi i la recessió de 1929. I ho solia rematar amb una frase igualment vitamínica: “ara que pinten bastos, ens hem de preguntar si aguantem. Si aguantem, és que hem de créixer. Si no aguantem, és que hem de canviar”. Tant per créixer com per canviar, el dia 28, interACC1Ó és una bona recepta.

  • scissors
    January 31st, 2009JoanApunts, empresa, marketing-digital, tecnologia, web 2.0

    scb SEO, social media, analítica web, marketing i experiència d’usuari. Anotacions sobre el Search CongressLa sensació predominant que me n’enduc del Search Congress, el congrés de buscadors (i entreteniments similars) on he passat la major part dels darrers dos dies, és d’ignorància. Sana ignorància, suposo… Per ser una activitat de coneixement, el que tinc ara és una enorme sensació de desconeixement de tot un camp d’especialitat que aglutina anglicismes i acrònims a punta pala: SEO (search engine optimization; aquest era l’únic que tenia integrat); SEM (search engine marketing); ORM (online reputation management); KPI (key performance indicators) SMO (social media optimization… crec), web analytics i tots els que ja no recordo o que no hauré enganxat.

    Pensava, la veritat, fer un post mini-explicatiu del tema, però no sabria com resumir-ho sense semblar massa naïf o excessivament ignorant… En comptes d’això, deixaré un parell de referències útils, entre les que hi ha els resums del congrés, i un seguit de frases, conceptes o idees que, personalment, m’han semblat destacables.

    I. Anotacions miscel·lànies

    1. Buscadors interns
    Referint-se als buscadors interns que es posen als webs, Ricardo Baeza deia que “el buscador no és per a que la gent busqui, sinó per saber el que la gent busca”. Cínic? Pèrfid? Necessari? El cert és que és un punt de vista valuós, perquè, cinisme a banda, serveix per veure realment què busca la gent al teu web i les paraules en què realment ho expressa.

    2. Què fer als Social Media
    Als Social Media, l’objectiu és col•locar peces curtes, segmentades, del teu missatge. Campanyes concretes. Continguts. Et permetran segmentar no només el teu contingut i els teus missatges, sinó també els públics als que pots adreçar-ho, en tant que cada xarxa social té un perfil d’usuaris i usos un pèl diferents. Per tant, els Social Media no són el lloc per fer publicitat entesa com a branding clàssic, sinó llocs on posicionar-se a través de contingut net i propostes de valor immediat.

    3. Indicadors i analítica
    L’Eva Visiers, que venia de Google-Dublin, va sintetitzar la importància dels indicadors i l’analítica web en una frase amb ressonàncies absolutistes, obsessives i multidisciplinars, però no per això menys vàlida: “no pots controlar allò que no pots mesurar”. I com que Google Analytics és l’eina de mesura i anàlisi web omnipresent…

    Altres expositors, amb menys didactisme orientat a producte, senyalaven que els KPI (key performance indicators) són molt diferents en analítica web i optimització per buscadors (classic SEO) que per als Social Media. Exemples: la visibilitat, en termes SEO, es mesura per posicions de les teves paraules clau; en termes SMO, és reputació. La popularitat i la rellevància deixen de mesurar-se amb visites, tràfic, pàgines vistes o visitants i passa a fer-ho per subscritors, backlinks, referrers, followers, fans, etc., dibuixant la xarxa d’influència d’un emissor.

    4. SEO at large
    Hi havia com una certa mala imatge de determinades pràctiques SEO. En Lennert de Rijk va dir que “Don’t think you’re smarter than Google… SEO is not a trick, it’s a strategy”. Aquesta idea apareixia recorrentment, una crida a l’honestedat, a publicar contingut de debò, a valorar la base de la rellevància. El contingut, es va dir, juntament amb la política de linking, suposen el 80% de la rellevància d’un web. La resta són les tècniques que s’hi apliquin. Evidentment, els SEOs de la sala no van estar-hi d’acord.

    En Massimo Burgio, en tot cas, fent una mena de Deu Manaments per la desintoxicació dels SEO, els demanava que:

    • Forget your website (passar més temps fora del propi web)
    • Forget pagerank (no té tanta importància)
    • Tags are more important than meta-tags (categoritzacions dels usuaris, flexibles, dependents del contingut)
    • An image is worth moret han 100 words (les imatges, ben indexades, tenen un gran valor i generen un percentatge cada cop major del tràfic dels buscadors).
    • Flash is good (cada cop és menys opac per als buscadors i pot tenir contingut de qualitat).
    • Video is good (internet és multimedia; els buscadors ja hi arribaran).
    • Share what you own (comparteix)
    • Share what you know (comparteix)
    • Share what you like (comparteix)
    • Others’ contents are good! (reconeix)
    • Do not buy links (burro!)
    • Be white, bring fresh and relevant content (no facis trampes)
    • Forget google rank (pensa també en els altres usuaris, no només en les aranyes googleianes).

    5. Goooooooogle…
    Google està evolucionant… Cada cop és menys un buscador, un switch transparent, per convertir-se en una pàgina de navegació entre els seus propis sites. Es converteix en la porta d’entrada a una internet que, alhora, monopolitza amb els seus propis resultats… Hem passat d’una pàgina neta de resultats a una pàgina amb dues zones d’enllaços recomanats –del seu propi programa d’anuncis-, mapes (de google), videos (de google/youtube) i amb un quiso decir que, per rematar-ho, construeixen a partir de les cerques aparentment errònies dels usuaris al seu propi buscador. Enter the matrix

    6. Paraules clau o temes de conversa
    Les paraules clau en les què inverteixes per posicionar-te no són el teu nom o la teva marca. Qui busca la teva marca, probablement ja et trobarà o ja t’està buscant. En canvi, les paraules clau són per ubicar-te dins els temes, dins les converses, on vols situar-te. Per tant, en la tria de les paraules clau que vols potenciar s’amaga l’orientació estratègica del teu projecte.

    7. Tecnología? Tecnología eres tú…
    La discussió sobre si la tasca SEO (i SEM, SMO, ORM…) és fonamentalment tecnològica o marketiniana porta cua. El debat va estar subjacent en moltes de les intervencions, però hi va insistir explícitament l’Ismael El-Qudsi. L’Alberto Knapp plantejava un projecte digital amb tres potes, i no dos: tecnologia, màrketing i l’experiència de l’usuari o, per dir-ho d’una altra forma, el disseny d’interfície centrat en l’usuari.

    El simple fet que tot això és plantegi així ja és simptomàtic. Fins fa quatre dies hagués costat veure-la més enllà d’una especialització tecnològica i ara el debat està obert. Cada cop és més a prop, doncs, d’entendre’s com altres camps del disseny de la interacció digital, on la tecnologia passa a ser instrumental, i l’orientació estratègica, la comprensió integral del producte, està a un nivell previ i superior. Sense tecnologia no hi haurà un bon projecte… Sense orientació estratègica, no hi haurà projecte. Ni bo ni dolent.

    8. Màrketing [digital] estratègic
    Frase sintètica: “Escuchar va a ser la nueva herramienta clave del márketing estratégico”. Escoltar les converses per saber on vols estar i amb quines paraules exactes. No fa gaire, amb menys modernors, això crec que es deia investigació de mercats… Ara són cool-hunters amb metodologia analítica digital.
    Una altra llista d’ítems clau del Massimo Burgio:

    • Analize… Defineix el teu target, perfila el teu producte, observa la competència, observa què diuen de tu…
    • Leverage… Valora el que ja tens, busca els recursos que ja hi són, tant humans com de continguts…
    • Optimize… Tots els continguts, tots els recursos, són susceptibles de ser optimitzats per aquest nou (?) paradigma…
    • Engage… En aquest punt, estàs llest per intentar crear llaços significatius, per comprometre als teus usuaris, per intentar crear les bases d’una comunitat….
    • Understand…. Tornar a escoltar, seguir, comprendre, etnografiar cada grup d’usuaris…
    • Viralize … Evangelització, viralització, contacte, proposta, empényer… user fuelled branding
    • Measure … Elabora i segueix els indicadors per seguir-ho, mesures, eines de monitorització…

    9. SEO vs Brand Experience
    L’experiència de navegació exploratòria, en la pràctica més habitual d’internet basada en buscadors, es basa en necessitats funcionals. És a dir, que et trobin a un buscador depèn de les teves bones arts SEO (etc), però no genera fidelització ni experiència de marca. Per això cal matisar els esforços SEO i situar-los al seu context, ja que generen una experiència molt segmentada i molt des-branditzada. Per tant, no és fàcil extreure’n valor. Per això, l’experiència d’usuari un cop tens un usuari esporàdic és fonamental per aconseguir una mínima fidelització, per anar més enllà de les necessitats funcionals.

    Amb el món dominat per Google com a pàgina d’entrada global i una bona indexació dels continguts optimitzats per als buscadors, qualsevol pàgina del teu web pot ser una pàgina d’entrada. Per tant, totes les pàgines han de tenir una experiència d’usuari completa i permetre capturar i fidelitzar usuari.. Això vol dir que no es pot perdre la imatge de marca, els enllaços de continuïtat, formes de fidelització, etc.

    II. Referències i coses per mirar en més detall

  • scissors
    January 12th, 2009JoanApunts, marketing-digital, tecnologia, web 2.0

    human target Consignes de comunicació digital. Com elaborar, planificar, estructurar i escriure butlletins electrònics i missatges massiusFa algunes setmanes que vaig compilant, a estones lliures, el que podria ser, més o menys, una petita guia de consignes de comunicació digital orientada a la redacció i composició de missatges electrònics per ser enviats de forma massiva per correu electrònic. Des de newsletters regulars a enviaments puntuals més o menys seriats. Vaig trobar alguns webs que en parlaven, algunes referències més o menys al dia i vaig tirar de la pròpia experiència fent-ne, enviant-ne i rebent-te, per anar fent aquest mena de compilació.

    És evident que no pretén ser exhaustiva ni excessivament detallista. És evident que hi ha llacunes significatives –algunes, per desconeixement, altres perquè potser vaig trobar-les prou òbvies com per obviar-les.

    El cas és que després vaig pensar que seria impossible cobrir-ho tot o fer-ho de forma regular i que, per tant, una forma de completar-ho seria sotmetre-ho a exposició i expiació pública. Per tant, espero que si qualsevol que passi per aquí vol contribuir-hi amb alguna indicació, consell, correcció o improperi constructiu, ho faci. En funció del volum i riquesa de les aportacions, si s’escau, ho refaré i ho tornaré a publicar, per a que sigui més útil. Aquí va…

    1. Estil

    • Missatge clar: l’objectiu central del missatge ha d’estar clar des de la primera línia, des del primer paràgraf.
    • Veu activa: tot i semblar més impersonal o objectiva, la veu passiva allunya i allarga innecessàriament el missatge.
    • Un paràgraf, una idea.
    • El lector, a priori, no sap de què estem parlant: eliminem argot, llenguatge especialitzat, acrònims, sigles, denominacions tècniques i internes…
    • Cada bloc de contingut ha de ser autònom i permetre ser llegit de forma independent. Això implica no fer referències necessàries a blocs anteriors ni posteriors ni utilitzar convencions que depenguin, per a ser enteses, d’informació que està fora d’aquell bloc.
    • La primera franja de 3/4 del primer pantallazo hauria de donar pistes per saber què trobarem més avall, si és que hi ha més continguts autònoms. Això pot resoldre’s principalment a través del disseny/prototipat de la pàgina, mostrant estructures que comencen més enllà, gràficament diferents, etc.

    2. Enllaços

    A Internet, ningú té temps. Aquest és un factor comú de qualsevol sector, especialitat, gènere, moment del dia o franja d’edat. Per tant…

    • Especialment en comunicació ‘push’, un objectiu bàsic ha de ser convertir la lectura en un click en els primers 30-40 segons de la lectura.
    • Per tant, el primer paràgraf i els 3/4 del primer impacte visual (a.k.a, pantallazo) ha de contenir diverses vies de sortida (conversió en click), des del text, des d’alguna imatge, des d’algun botó o icona… Han de ser els enllaços amb els contingut més estratègic.
    • Els enllaços són la porta de sortida i el retorn de la inversió d’una comunicació ‘push’. Ha de veure’s clarament que ho són. I, com les negretes, se n’ha de mesurar l’ús. Dins un mateix paràgraf o bloc, els enllaços competeixen entre ells i s’ha de triar el més significatiu, el més estratègic o el que condueixi més directament a l’acció que volem.
    • No es recomanen fórmules tipus “clica aquí” o “segueixi aquest enllaç”, sinó hiperenllaçar les paraules o les fórmules clau, marcant (tipo)gràficament que són enllaços i només enllaços. També pot emprar-se l’adreça directa de l’enllaç, si és clara i curta.
    • Els enllaços sempre han de portar al lloc on indiquen. Això vol dir que si anunciem un contingut, el clic ha d’anar directament a aquell contingut i mostrar-lo en pantalla; que no enviem l’usuari a pàgines prèvies o que intentem no enviar-lo a pàgines que necessiten registre previ, que no l’enviem a pàgines genèriques si no és el que estem indicant, etc.

    3. Utilització d’imatges i icones

    Les imatges compleixen diverses funcions dins un missatge electrònic, il·lustrant un contingut, ajudant a la lectura i la comprensió i, en general, construint una posada en escena més atractiva de tot el missatge. Caldria tenir en compte que…

    • Han d’aportar alguna cosa al missatge, però no necessàriament de manera directa i unívoca. Una imatge pot il·lustrar una activitat sense estar-hi directament relacionada.
    • No gaires per missatge. Probablement una de central i més voluminosa i opcionalment altres de secundàries i amb menys pes gràfic.
    • La selecció de la imatge central, especialment, és important per a una comunicació electrònica. Cal prestar-hi atenció i triar-la en funció dels valors, significats, estil i fins i tot cromatisme que aporten al conjunt comunicatiu.
    • Especialment per a les imatges centrals, podem utilitzar ocasionalment imatges de repositoris fotogràfics (Stock and Exchange, etc.).
    • És interessant incloure continguts en vídeo dins alguns missatges. Si ho fem, utilitzem la convenció youtube del botó de play al centre de la imatge que porta al vídeo.
    • El disseny de les comunicacions, especialment les seriades, poden incorporar algunes icones que el complementin.
    • Algunes accions interactives poden indicar-se mitjançant botons o similars.

    4. Tipografia i estructura

    S’estima que la velocitat de lectura en pantalla baixa un 25% respecte al paper. Així mateix, l’índex de concentració és menor en pantalla. Només un 10% dels usuaris tendeix a llegir un missatge de més de 3 pantalles (400 paraules), independentment del seu tema. Per tant, es recomanable:

    • Deixar espais en blanc dins el missatge (salts de paràgraf, distància dels marges, interlineats generosos…).
    • Emprar lletres amb molt contrast cromàtic vers el fons
    • Evitar gràfiques i imatges de fons
    • Utilitzar tipografies relativament grans (de 10 a 14px)
    • Es recomanen frases de no més de 20 paraules i paràgrafs entre les 4 i les 8-10 línies.
    • Evitar textos que es mouen, intermitents, etc.
    • Utilitzar les negretes de forma regular, amb més freqüència que al paper, per destacar la idea, paraula o concepte clau de cada paràgraf. Però controlar-ho: massa negretes col·lapsen el paràgraf i invisibilitzen la resta de contingut.
    • Per al text que s’ha de llegir, tipografies sans serif. Per a títols, pot alternar-se amb serif.
    • Evitar cursives i paraules o expressions tot en majúscules

    5. Estructura del missatge i dels continguts

    La lectura a internet no és lineal. És diagonal, irregular, trencada per salts i exploratòria. Per tant, és recomanable:

    • Utilitzar llistes d’ítems
    • Estil de piràmide invertida. Un clàssic en l’estil periodístic. La importància dels arguments, de les idees, anirà decreixent a mesura que el lector continuï llegint. Així s’aconsegueix que, independentment del moment en què el lector abandoni el text, ja hagi llegit el més important.
    • En clau digital: una base ampla per a la piràmide invertida. Al mitjà digital, el peu d’una pàgina o d’un missatge té més pes que els continguts que puguin haver-hi pel mig. Per això, trencant la lògica de la piràmide invertida, el peu de missatge, el darrer bloc d’una pàgina, traurà profit d’un tractament estructural diferenciat i el seu contingut tindrà més possibilitats de ser llegit/clicat. Pot servir per concloure un missatge, per recordar punts interessants ja expressats i/o recuperar els èmfasis inicials, per donar un seguit d’eines de continuació, enllaços genèrics, etc.
    • La nostra redacció ha de ser lineal (malgrat que a internet la lectura no ho sigui). No intercalem temes o subtemes fins que hem acabat l’anterior; utilitzem subtítols o marques tipogràfiques o de paràgraf per indicar un canvi de tema; no recuperem temes ja tancats anteriorment (si no és a un bloc que pretengui fer de resum)…
    • Si volem que un (algun) contingut sigui llegit amb més atenció, hem de facilitar-ne la impressió en paper.

    6. Títols

    Els titulars, títols i subtítols tenen gran importància en la lectura en pantalla.

    • Utilitzar títols i subtítols amb més freqüència que al suport paper
    • Els títols han de ser senzills, construccions simples i curtes. Els jocs de paraules poden tenir resultats contraproduents.
    • Els subtítols tenen la funció de subdividir i ajudar a l’exploració del text i, per tant, són molt importants en la lectura en línia.

    7. Altres elements estructurals

    • Podem enriquir alguns missatges, especialment els monotemàtics, amb frases, cites o elements semblants. Quan ho fem, marcarem tipogràficament i/o estructuralment que allò és un element exogen.

    8. Dit d’una altra manera…

    Actualització Febrer’2010: De vegades, un troba el que un mateix ha dit, pensat, repetit i fins i tot escrit, en altres llocs. D’altres veus. Sovint amb més gràcia. Això em va passar fa uns dies quan vaig trobar aquest el post Writing for the Web: The Right Strategy. El resum està en una presentació la mar de ben currada, però em vaig apuntar alguns destacats especialment útils (o que em sonaven a mi mateix). Deia l’autor (i comento jo):

    • (12) Think lifecycle, not launch. No s’escriu només per al llançament del web, sinó per a tot el seu cicle vital. Per tant, cal posar el mateix esforç, coherència i atenció en la primera redacció que en el seu manteniment.
    • (13) Stop separation: content at the center. El contingut és l’element central d’un seguit de dimensions de la construcció d’un web, des del disseny a l’arquitectura de continguts, passant pel revestiment marketinià o per la visió d’atenció al client.
    • (14) Stop using Lorem Ipsum. M’encanta. Genial. Sí, sí, sí, si us plau. Deixem de fer (i validar!) maquetes repletes de Lorem Ipsum, perquè no són reals. No veurem si una maqueta, una proposta funcionen si no l’avaluem globalment. Stop Lorem Ipsum!
    • (27) Decide content hierarchy. No ens posem a escriure una idea i ja sortirà. Esquema, jerarquia de missatges, establiment d’objectius comunicatius. I després, ja teclejarem.
    • (36) Communicate conversationally (casual, friendly, easy). El mitjà digital fomenta una relació horitzontal entre emissor i lector. La millor proximitat i eficàcia comunicativa s’aconseguirà intentant mantenir-nos dins aquesta horitzontalitat. Un registre planer i accessible, empàtic i fins i tot xistós, és l’eina per aconseguir-ho. I si no m’explico bé, mireu els textos de mequedouno.com.
    • (40) Avoid industry slang. Una altra forma de dir el mateix. Les paraules més precises que usen els experts (i tothom és expert d’alguna cosa) són obstacles i inhibidors per a qui no comparteix el mateix grau d’expertesa.
    • (42) Apply hierarchy (through typo, colors, design). Si el missatge té nivells de profunditat, de detall i objectius comunicatius clars, aconseguirem transmetre aquesta diversitat i jerarquia a través de recursos tipogràfics i de disposició d’elements. Per tant, utilitzem-los.
    • (44) Make content scanable (break content up). En pantalla es llegeix en diagonal. I no és una afirmació matefòrica: realment llegim la pantalla fent un escombrat en diverses diagonals. Per tant, cal segmentar els continguts i posar els èmfasis on sigui més important que els ulls s’aturin, ni que sigui una dècima de segon.
    • (46) Stylize your text (italics, bolds, etc). Això ja ho tenia jo dit més amunt. La pantalla necessita de crosses visuals i el text, de variacions significatives. Es poden marcar les diferències, els èmfasis i les entonacions mitjançant l’estil tipogràfic.

    Aquí va la presentació esmentada:

    N. Més referències i ampliació d’informació:

  • scissors

    cdmv portada1 Cultura digital y movimientos sociales   Lectures polítiques per a un ciberespai sovint massa asèpticLa tecnologia no és neutra, sinó que té una forta càrrega política. Política i tecnologia són dues cares de la mateixa moneda. El poder modern, contemporani i, més que mai, postmodern, s’exerceix, per sobre de tot, per mitjans tecnològics.

    Amb aquestes consignes com a fil conductor, l’editorial Catarata acaba de publicar el llibre col·lectiu “Cultura digital y movimientos sociales“, coordinat per l’Igor Sádaba i l’Àngel J. Gordo López, des del grup de recerca Cibersomosaguas (aquí, el seu bloc), sorgit principalment de la Universidad Complutense de Madrid.

    Per ajudar a imaginar la publicació, diuen els coordinadors que “la mirada que aquí sugerimos intenta analizar tecnos como un ámbito político, las ciencias aplicadas como un espacio donde se dirimen relaciones de poder y el conocimiento experto como un lugar conflictivo donde numerosos agentes pugnan, construyen, deliberan e interaccionan”.

    llibret Cultura digital y movimientos sociales   Lectures polítiques per a un ciberespai sovint massa asèptic

    Cultura digital y movimientos sociales

    El llibre vol evitar caure en posicions extremes i naïves i no vol fer crítica per ella mateixa. Al contrari: el que es busca és ajudar a entendre, veure i analitzar la tecnologia com a una “elección social que encarna y reproduce las bases de la vida política de hoy en día”. Aquesta component electiva es fa evident al llibre gràcies als diversos casos on es posa de manifest la relació entre tecnologia i moviments socials.

    En qualsevol cas, i per fugir de lectures unívoques o maniquees, el llibre entèn que la relació entre poders i contrapoders, a través de la tecnologia, és complexa i contradictòria. Així, el “poder ejercido por los expertos de los sistemas técnicos tiene su correlato en el contrapoder operado desde otras geografías de lo social por los legos y las redes sociales”.

    El llibre s’estructura en quatre blocs. La primera és “Historia, tecnología y subjetividad“. La segona complementa aquesta primera part amb diversos capítols sobre “Conceptualización y epistemologías cibersociales“.

    Abandonant el discurs més teòric, la tercera part va sobre “Contenidos y dispositivos de participación/regulación“. Finalment, el quart bloc incorpora diversos capítols dins l’epígraf “Otras in/propiedades: tecnoactivismo y capital cultural inmaterial“.

    He tingut la sort de poder col·laborar en aquest llibre en el segon dels blocs, recuperant i adaptant un text que pertany als meus dies d’investigador de cadència teòrica. El capítol en qüestió, “La política de los nombres en la cibersociedad. Dimensiones políticas, analíticas y sociales del concepto de ciberespacio” pretenia completar una certa anàlisi conceptual i terminològica que ja tenia iniciada anteriorment i donar-li, finalment, una lectura intencionada, on quedessin a la vista tant les potencialitats metafòriques de determinades opcions conceptuals i intel·lectuals, com les eventuals lectures en clau poder/política. Aquest és el resum del capítol:

    Es bien sabido que tras el acto de nombrar existe una fuerte carga definitoria que transforma aquello nombrado. Esto es especialmente importante cuando lo que se nombra es algo que está en proceso y transformándose, puesto que cada nombre posible destacará determinadas partes de su realidad. En el frágil equilibrio entre significante y significado(s), escoger el primero representará un énfasis en los segundos. Estos énfasis pueden ser accidentales o involuntarios, pero en ningún caso son neutros y tienen, siempre, consecuencias conceptuales.

    Este proceso de moldeamiento de significado y significante se produce ante la práctica totalidad de situaciones, productos y realidades sociales emergentes. Así, ante la dispersión de términos y conceptos en uso para denominar el espacio de intercomunicación electrónica creado por las tecnologías de interconexión informáticas (Internet, las TIC, la cibercultura, etc.), en este texto se discute la pertinencia de la noción de ‘ciberespacio’.

    Para ello, se tomarán en consideración diversas consideraciones de tipo analítico y científico, así como aspectos políticos que se relacionan con esta opción y algunos usos sociales y mediáticos de este concepto junto con algunas posibles lecturas interpretativas de éstos.

    Haver pogut participar en aquest llibre és un privilegi, no només per la línia editorial que s’ha seguit i per la qualitat i originalitat de bona part dels articles, sinó per poder compartir cartell (índex) amb els propis coordinadors de la publicació o altres col·legues i companys del ‘mundillo’ que segueixen recorrent, més o menys, la via acadèmica: Richard Cleminson, Mario Domínguez, Rafael Heiber, Beatriz Moral, Begoña Pecharromán, Chris H. Gray, Steve Mentor, Fernando García Selgas, Mayte Pascual, Pilar Parra, Carmen Sancho, Rubén Arriazu, Rubén Blanco, Gonzalo Caro, Adolfo Estalella, Edgar Gómez, Francisco Seoane, Amparo Lasén, Iñaki Martínez de Albéniz, Blanca Callén, Francisco Tirado, Miquel Domènech, Albert Garcia i, per sobre de tot, tot un mite amb qui compartir pàgines: Steve Jones. As himself icon wink Cultura digital y movimientos sociales   Lectures polítiques per a un ciberespai sovint massa asèptic

    Espero que el llibre tingui bona circulació y que aviat puguem, tal i com vàrem preveure inicialment, publicar-lo lliurement en PDF des del web de l’Observatori de la CiberSocietat.

  • scissors
    November 13th, 2008JoanGeneral, tecnologia, web 2.0

    cartro Mhe fet lestèticaJo no. O bé, només aquest fragment exegètic i vehement de la meva identitat virtual. El cas és que estreno aspecte del bloc. Després de dos anys i escaig, he decidit aprofitar una renovació del ‘core’ de programació del wordpress per mirar-me algunes dotzenes de temes i he acabat optant per aquest que ara veieu, dissenyat per AZ Money.

    La veritat és que em sento com si portés roba nova. Malgrat no ser un blogger asidu i tot i passar setmanes sense enrecordar-me’n d’aquest racó, la continuïtat que experimento amb aquest raconet digital s’ha intensificat en aquest procés de maquillatge i actualització.

    Com que porto alguns posts rajant dels CMSs, ara ho he de compensar. La veritat és que la flexibilitat i l’eficàcia de gestió del WordPress és fantàstica i refrescant. Potser perquè permet toquetejar el codi dins el mateix back-office, potser perquè permet i recompensa la participació de l’usuari en la customització fins al nivell que l’usuari vulgui. Sigui com sigui, m’ho he passat bé preparant-hi un rotatori d’imatges per a la capçalera (de moment, hi surt Barcelona, Dalt Vila, Es Vedrà, un parell de jocs de colors i una senyal de tràfic divertida… premeu F5 per jugar-hi), un altre de recomanacions al lateral, a més de jugant amb alguns nous addons i widgets que desconeixia completament.

    Gràficament, que és el que més es veu, he volgut hipercromatitzar-me. Passar del bloc de blanc predominant a una major presència de colors cridaners, tot i que, crec, equilibrats. El mèrit és del tema triat. A més, pel que fa a la usabilitat, he volgut passar a una sola columna de recolzament i ampliar el layout inicial a 1024 píxels. Crec que és la primera vegada que prescindeixo del tot de les resolucions de 800.

    En qualsevol cas, i com que les captures de la Way back machine no sempre són acurades, m’he volgut guardar una foto fixa del web abans del passat cap de setmana … A vosaltres, què us sembla?

    delete 620 Mhe fet lestètica

  • « Older Entries