Author: Joan

Eduard Màrquez: La decisió de Brandes

En acabar “La decisió de Brandes”, de l’Eduard Màrquez, m’assalta una certesa: d’aquí pocs mesos, no en recordaré pràcticament res. Cap detall. Cap personatge. Cap situació. A penes la trama, si en aquestes línies la descric una mica. Però poc més. “La decisió de Brandes” m’ha semblat un llibre tirant a avorrit. La trama no és tal. Com a molt, és una excusa retòrica per posar-li títol al llibre i marcar un inici i un final del mateix. Si no fos un text curt, crec que m’hagués pensat si abandonar-lo a mitges, no tant per avorriment, sinó per la...

Read More

Kurt Vonnegut: A man without a country (un home sense país)

El llibre de Kurt Vonnegut “A man without a country” és una lectura accidental. No coneixia a l’autor. Ni em sonava remotament, cosa que diu ben poc de la meva cultureta bibliòfila. Encara ara és hora que consulti la viquipèdia a  veure què va fer aquest home que valgués la pena, que justifiqui la suficiència i l’alçada moral i espiritual des de la que parla al llibre que tot just ara he acabat. M’ha semblat més honest escriure’n la ressenya abans de passar per la viquipèdia, però. Una lectura accidental, deia, perquè el llibre em cau a les mans...

Read More

Michel Houellebecq: Las partículas elementales

Definitivament, Houellebecq és un escriptor peculiar. Me’l mirava des de la distància, amb una barreja de respecte i desconfiança. Però a ‘Plataforma’ em va agradar molt i vaig decidir que abans de no massa temps repetiria. Ho he fet amb ‘Las partículas elementales’ i l’experiència no ha estat a l’alçada de l’anterior. Potser, però, és més culpa meva que no pas de l’autor. Amb la situació política de les últimes setmanes, costa concentrar-se i llegir literatura, sense que el cap se te’n vagi cap al ‘tema’. Potser això ha fet que la lectura m’hagi sortit trencadissa, distant i fràgil....

Read More

La revolució d’octubre

Les revolucions solen funcionar així. Al final, són la tirania i la desproporció, les que decanten la balança. Quan la gent diu prou, quan la gent es posa les mans al cap, quan la gent congela un esglai i repeteix en veu esmorteïda que “no pot ser, no pot ser”. Quan això passa, la història s’accelera. Han caigut les últimes màscares. L’estructura de l’estat espanyol és una vella butaca, amb tota la fusta corcada. Amb la tapisseria bruta de la tinta de tants diaris impresos amb mentides tan grosses que haurien de fer actuar d’ofici als col·legis de periodistes...

Read More

L’apocalipsi contemplada des de la Dàrsena Piolín

Somiar Despertar-se pensant en política és quelcom que crec que encara no m’havia passat. I aquests dies ja no és el primer cop. Avui somiava que ja era diumenge. U d’octubre. Que m’havia adormit i que ja eren passades les 9 del matí. Al somni i a la realitat, la meva idea és/era ser-hi de bon matí, una estona abans que obrin els col·legis electorals. Però m’havia adormit. Amb tres nens a casa, això és impossible i m’hauria d’haver fer sospitar que estava somiant. Al somni, m’he teletransportat davant l’ajuntament. No hi havia guàrdies civils. Hi havia gent, sí,...

Read More

WTF?

L'any 2006 era inevitable tenir un blog.

Cinc o sis anys després ja m'era tan impossible mantenir-lo actiu com dolorós esborrar-lo.

La conseqüència de totes dues afirmacions és la raó de ser d'aquest espai, que conté els meus articles, reflexions i opinions sobre l'evolució de la cultura digital, economia del coneixement i les relacions entre tecnologia i societat.

Últimament, només faig servir aquest espai per guardar-hi petites ressenyes de la literatura que vaig llegint...

Instagramitats

Piulades