Author: Joan

Alberto Olmos: Trenes hacia Tokyo

La Neus Arqués m’ha dit que si vull que em publiquin, he de saber a què se sembla el que escric. Com que vull que em publiquin, he buscat llibres que se semblin al que escric. Com que no sé com acabar d’etiquetar el que escric, em costa. Busco als webs xul·les com ULAD i trobo coses xul·les. Com que són xul·les, a canvi d’uns numerets de la targeta de crèdit, Amazon me les fa arribar. Com que són xul·les, les llegeixo molt ràpidament i em fan pensar si s’hi semblen o no, realment, al que escric. “Trenes hacia...

Read More

Stephen Leacock: Un verano en Mariposa (Sunshine sketches of a little town)

Hi ha llibres sense estil i llibres que són tot estil. Llibres col·lapsats per la seva trama i llibres que sobreviuen plàcidament sense tenir-ne. El llibre “Un verano en Mariposa”, que va escriure el canadenc Stephen Leacock amb el títol original –i més adequat- de “Sunshine sketches of a little town” és dels segons. Sembla un exercici d’estil, suau, dolç i simpàtic. Un exercici d’estil molt britànic, gens francès. Molt flegmàtic. Molt irònic. Poc sarcàstic. Gens rebuscat. Llegint-lo, puc imaginar-me l’autor, el professor universitari burleta i iconoclasta que, per fer una mica més lleugera la vida, dedicava part dels...

Read More

Joshua Ferris: The unnamed

Després de 310 pàgines de lletra tirant a petita, el llibre “The Unnamed”, de Joshua Ferris, m’ofereix tres conclusions. (1) Li han posat el títol a l’atzar. En cap moment apareix un col·lectiu, una referència o una idea que faci referència a alguna cosa sense nom. Potser fa referència a l’estranya malaltia del protagonista, tot i que en cap moment l’esmenta així, que jo recordi. Potser són els vents freds que adjectiva, de passada, a les últimes pàgines, com a “unnamed”. No obstant, la hipòtesi més convincent, per a mi, és que el títol és un error. O un...

Read More

Mario Vargas Llosa: Pantaleón y las visitadoras

Com els deu passar a molts, Mario Vargas Llosa no és sant de la meva devoció. La major part dels escriptors mantenen en privat les seves opinions polítiques. O potser no transcendeixen. Però no és el cas del cèlebre autor peruà. I com que les seves opinions i les meves no coincideixen massa, em feia mandra llegir res seu. Però, alhora, em resultava trist no llegir-lo precisament per això. Així que vaig pensar que seria una bona idea intentar deixar de menystenir-lo des de la ignorància, per poder-ho fer des d’un cert coneixement de causa. El cert és que...

Read More

Alessandro Baricco: Seda

Suau, com la seda. Delicat, com un gerro japonès. Aromàtic, com la lavanda provençal. Mesurat, com cadascun dels gestos amb què se serveix el té. Mínim, com un haiku. Res del que pugui dir de Seda, d’Alessandro Baricco, té cap valor. Res. Qualsevol paraula meva semblarà formar part d’un gènere diferent. D’un món diferent. Com si un porc senglar provés d’imitar el ball circular de la figureta d’una ballarina dins una capsa musical. Com si jo mateix provés d’imitar un pianista, colpejant un teclat amb els peus. Qualsevol pretensió de proximitat resultaria vergonyosa, ridícula, absurda. Seda és una faula....

Read More

WTF?

L'any 2006 era inevitable tenir un blog.
Cinc o sis anys després ja m'era tan impossible mantenir-lo actiu com dolorós esborrar-lo.

La conseqüència de totes dues afirmacions és la raó de ser d'aquest espai, que conté els meus articles, reflexions i opinions sobre l'evolució de la cultura digital, economia del coneixement i les relacions entre tecnologia i societat.

Instagramitats

Piulades