Author: Joan

Juan Roberto Mascardi: Ni tan héroes, ni tan locos, ni tan solitarios

Ésta va en castellano, por si cae en tus manos, Mascardi. Con el lunfardo sigo sin atreverme. Este rincón a la sombra de un blog que malvive felizmente en el extrarradio de internet sirve para ordenar las notas de mis lecturas. Alguna lectura y comentario previo procedía de alguna persona a la que conozco, pero el rincón es lo bastante sombrío para pensar que ni las más habilidosas arañas googlelianas le llevarán aquí. Por eso no me preocupaba que alguna observación pudiera sentar mal. ¿Cómo suenan los árboles que caen en una selva desierta? Pues eso… Pero esta vez...

Read More

Christopher Buckley: Thank-you for smoking

Gràcies per fumar. El punt de partida del “Thank-you for smoking” de Buckley és prometedor. Malgrat tenir més de 20 anys, el text podria ser del fa menys d’un mes. Amb tota l’opinió pública en contra del fet –vici, hàbit, costum, pecat- de fumar, què pot fer la indústria tabaquera? I, per extensió, en una societat marcada pel neoconservadurisme, què fem amb tot allò que no encaixi en l’espectre minvant del que es considera comportament adequat, correcte i ben vist? Si els USA dels 90 ja mostraven aquest conflicte… fins a quin es multiplica després de l’atac a les...

Read More

Joan Carreras: Carretera secundària

Les novel·les de Joan Carreras transiten per carreteres secundàries. Almenys, ho fan aquesta i l’altra que he llegit, L’àguila negra. Els seus protagonistes són tan propers, tan abastables i tan quotidians, que difícilment poden ser considerats herois de res. Les seves trames s’escriuen en minúscules, sense estridències. Fins i tot els cops d’efecte que dibuixa, es presenten esmorteïts i diluïts dins un estil narratiu distant, descriptiu i desapassionat. Carretera secundària comença com una novel·la costumista. Un home que d’uns 80 anys i un fill que ha travessat els 50 es troben per passar un cap de setmana a un...

Read More

Michel Houellebecq: Plataforma

Com li passa al final del llibre al Michel, el protagonista de “Plataforma”, d’Houellebecq, jo també estic una mica paralitzat. Congelat. Ataràxic. Insensibilitzat. És cert que la seva insensibilitat està causada per un xoc post-traumàtic i la meva només per haver-me acabat el llibre fa pocs minuts. Però la sensació és paral·lela. La lectura del Plataforma encara em dóna voltes per l’estómac, sense acabar de deixar-se digerir. No sé si és perquè és un llibre amb altibaixos, o bé perquè de vegades sembla que són dos o tres llibres en un que, quan volen relligar-se i connectar-se, decauen, en...

Read More

Alessandro Baricco: Sense sang

Dedicaré –proporcionalment- al comentari sobre el “Sense sang” d’Alessandro Baricco el mateix temps que calculo que devia dedicar ell a fer el llibret. És a dir, poc. Poc perquè no hi ha molt a dir, realment. Sí, és clar, podria buscar al·legories, trobar interpretacions i mil maneres de donar-li més ressò. Però el llibre no s’ho mereix. I dubto que Baricco ho busqués. Té pinta d’exercici d’estil, pinta de ser un feix de quartilles omplertes per avorriment. Un sospita que ho va escriure d’una tirada, en quatre o cinc tardes perdudes. Que un editor després li va donar coherència...

Read More

WTF?

L'any 2006 era inevitable tenir un blog.

Cinc o sis anys després ja m'era tan impossible mantenir-lo actiu com dolorós esborrar-lo.

La conseqüència de totes dues afirmacions és la raó de ser d'aquest espai, que conté els meus articles, reflexions i opinions sobre l'evolució de la cultura digital, economia del coneixement i les relacions entre tecnologia i societat.

Últimament, només faig servir aquest espai per guardar-hi petites ressenyes de la literatura que vaig llegint...

Instagramitats

Piulades