Línia editorial del III Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat
La popularització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) te unes implicacions i genera un debat i una preocupació que van molt més enllà de l’aspecte merament tecnològic. Es tracta de quelcom transversal i estratègic. Les TIC són eines, mitjans i espais de capacitació, per la qual cosa no constitueixen un bé o un objectiu en sí mateixes, sinó un potent accelerador social i econòmicolaboral; individual i col·lectiu. Per això, l’interès generalitzat en la universalització de l’ús de les tecnologies neix del pressupòsit de que si comptem amb un coneixement obert, o un accés al coneixement sense restriccions ni obstacles, potser assolirem unes societats més igualitàries, autònomes i capacitades. En definitiva, una societat més lliure.L’avanç de les TIC experimenta un progrés generalitzat, però encara queda molt camí per recórrer. El febrer de 2005, l’Organització de les Nacions Unides ho va presentar així: “L’escletxa digital que divideix els països no és insignificant: representa quasi el doble del nivell mitjà de desigualtat dels ingressos”. No obstant això, al llarg dels darrers dos d’anys l’avanç digital no ha anat a menys en la majoria dels països; a més, els progressos més significatius, sovint lligats a factors com l’expansió del programari lliure, es van produir precisament en els països en vies de desenvolupament.

Per això, tot i que la qüestió de l’accés segueixi essent un tema principal, la pregunta “per a què?” comença a tenir més importància que “per a qui?” Al voltant d’aquesta qüestió i tenint en compte que la cibersocietat segueix expandint-se constantment, es perfilen les preguntes que formen el nucli de la convocatòria del III Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat: quina és la cibersocietat que volem? Qui produeix els continguts? Com es fan visibles? Per a qui? Quin ús donen a la informació les persones que accedeixen a ella? En definitiva i com a pregunta de preguntes: quin paper poden jugar les TIC i l’accés obert i sense restriccions al coneixement en la creació de societats més lliures, més democràtiques i més igualitàries?

Com és la cibersocietat que volem? Donat que la xarxa democratitza la comunicació, esperem amb ella universalitzar les oportunitats. Però això requereix competència tècnica, participació, compromís i un ús crític de la tecnologia. Per tant, una condició sine qua non és que els ciutadans sàpiguen com -i per a què- utilitzar el mitjà electrònic. Aquest plantejament ens situa de nou davant la missió de promoure i aconseguir una efectiva alfabetització digital, crítica, compromesa i responsable, començant per als usuaris productors de contingut i necessàriament seguint per als usuaris consumidors. Així doncs es tracta de noves aptituds, però també de quin tipus d’actituds es volen i es poden estimular.

Qui produeix els continguts? La informació disponible a la xarxa existeix gràcies a la suma progressiva d’esforços de grups socials que donen veu i forma als seus interessos. Els sectors tradicionals cohabiten en el ciberespai amb els tradicionalment exclosos enmig d’una dinàmica moltes vegades cooperativa i algunes vegades antagònica. Com a conseqüència d’això i gràcies a la ubiqüitat de la xarxa, ja no és necessàriament una autoritat central la que produeix continguts, ni tant sols la que els distribueix; de fet, juntament amb les pràctiques del programari lliure, de copyleft, de crative commons, etc., l’organització de les comunitats en línia permet, i fins i tot fomenta, que qualsevol usuari participi tant en la definició com en la construcció d’aquestes comunitats i en la creació -i aprofitament- del coneixement. Fins a quin punt aquest (nou) model és vàlid per una eventual cibersocietat futura i madura? Podrà mantenir-se un esquema ètic basat en compartir coneixement i no en competir per ell? O, contràriament, estem assistint al (re)naixement d’un (vell) nou model que pot aspirar a trencar l’hegemonia d’un mercat depredador basat en treure profit de les barreres al coneixement?

Per a qui? Amb la progressiva incorporació de sectors més amples de població a l’ús quotidià de computadors i d’Internet, hem de qüestionar-nos el model de “societats de la informació” que estem conformant. Aquesta és la línia a la que va apuntar el II Congrés ONLINE de l’OCS: davant la pregunta “Cap a quina societat del coneixement?” ara cal preguntar-se pels motius que porten als ciberciutadans a les TIC i a la societat del coneixement. El coneixement està obert?, va estar abans tancat? O ha estat sempre obert per alguns i ara aquests “alguns” són molts més que abans? Aquesta aparent democratització de la informació i de l’accés de la informació, està generant nous models socials menys estratificats? Qui són els nous usuaris i productors i què fan amb les TIC?

I finalment, de nou, per a què? L’obertura i accessibilitat de la informació hauria de servir, en principi, per a l’elaboració instruïda d’opinions. Ignorància i llibertat són conceptes mútuament excloents, perquè qui ignora quines són les seves opcions està incapacitat per triar entre elles. El pinacle de la participació democràtica es dóna quan el coneixement és assequible, és a dir, quan s’assoleix l’ideal de la societat de la informació. Aleshores, quin ús fan de la informació les persones que accedeixen a ella?

Davant d’aquest cúmul de preguntes obertes i qüestions per resoldre, l’Observatori per a la CiberSocietat vol tornar a obrir un espai de debat obert i incert, en el marc de la tercera edició del seu Congrés ONLINE. La formulació clau, en forma d’equació naive, de posicionament crític i d’afirmació interrogativa que hem triat com a títol, haurà de liderar no només els nostres debats i reflexions sinó, probablement, el futur immediat de les nostres economies, cultures i cibersocietats. Així doncs, a manera d’invitació, pregunta, afirmació i provocació, obrim el procés creatiu: coneixement obert, societat lliure.

Comitè Científic del III Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat

Maig – 2006