Arran de la Jornada que organitzàvem des de l’Observatori per a la CiberSocietat, el passat divendres 25 al Citilab, “Difondre les TIC a l’època 2.0”, al Citilab de Cornellà, es va publicar aquesta entrevista al portal del Citilab. Aquí la copio, tot i que pot trobar-se aquí (en català) o bé aquí (en castellà).

#1. Fa ja temps que molta gent fa servir el terme 2.0, associant-lo a més intercomunicació i capacitat per a relacionar-se per mitja de la web. ¿Podem afirmar que en l’actualitat existeix realment una Internet més social? ¿És una tendència consolidada, o bé ja està tornant a canviar la web en alguna direcció concreta?

Citilab Cornella  Can Suris Dins la caixa conceptual del terme “2.0” s’hi poden posar moltes coses. Aspiracions, projectes, voluntats… Però també realitats i tendències que efectivament, segons molts observadors, estan marcant canvis molt importants en la forma en què Internet va construir-se i consumir-se fins fa, aproximadament, 3 anys.

Citeu la intercomunicació i la capacitat per establir relacions com a trets destacables d’aquest moviment 2.0, però trobaríem altres formes d’avaluar el procés. Podríem parlar d’una internet que es construeix i s’experimenta d’una forma més horitzontal. Podríem dir que s’han eixamplat molt considerablement les vies d’entrada a internet, gràcies a noves eines que en permeten un accés més senzill i amb menys necessitat d’un coneixement tècnic. Podríem fixar-nos en la major facilitat, capacitat i efectivitat de la interactivitat als nous espais 2.0. Podríem parlar de l’enorme efecte que portals com YouTube han fet per una efectiva i democràtica internet molt més multimèdia i audiovisual.

Però més enllà de llistes de característiques, el que jo veig és que el procés de dospuntzerització d’Internet ve a donar la raó a aquells que, als noranta o als primers anys del segle XXI, abans de la crisi de la bombolla, ja subratllaven que Internet era, per sobre de tot, un espai social i orientat a la sociabilitat. Fa anys, en aquella Internet que ara hem rebatejat, despectivament, com a 1.0, semblava que la clau seria la conversió de tot el que existia offline, en un nou entorn digital. N’hi havia prou posant el prefixe “e-” davant qualsevol àrea d’activitat i ja apareixien davant nosaltres les noves mantres de l’era digital: e-economia, e-learning, e-cultura, e-administració, e-government… No obstant, i com hagués advertit McLuhan, no es tractava d’un exercici de conversió, sinó de transformació. Internet és un espai on canvien els paradigmes, i no només el format de les coses. Per això la Internet 1.0 tenia i té uns límits i un sostre d’innovació i creativitat molt baixos. I per això resulta tan atractiva la idea d’una Internet 2.0.

He dit algunes vegades que em sembla que el més paradoxal de les idees que hi ha rera el moviment dospuntzero és que se semblen més a la Internet 0.1 que a la Internet 1.0. Si repassem les idees, els somnis i els projectes amb què s’esbossava Internet, als anys 60 i 70, veurem que passaven més per un espai d’interrelació entre persones, de comunicació significativa, que no pas al gran boulevard i biblioteca-de-babel en què s’ha convertit la Internet construïda a partir de finals dels ‘90.

Però precisament davant aquest aparent col·lapse de la significativitat, recuperem -ara amb la bandera “2.0”, però si hi pensem bé, mai ho hem deixat de fer- unes pràctiques i una manera d’utilitzar Internet d’una forma més social, més col·lectiva, a través de múltiples nous portals i eines d’escriptori que ens permeten una experiència més coral, acompanyada i col·laborativa d’Internet.

Internet ha crescut amb nosaltres i al nostre voltant. S’ha fet omnipresent, desmesurada, immanejable i ofuscadora. Per aquesta raó, crec que rera el procés de dospuntzerització s’amaga, per sobre de tot, una re-mesurització d’Internet. Un canvi d’escala. Una nova xarxa de petit volum i d’alta significativitat. Una internet on el protagonista és la persona. Però no qualsevol persona anònima, llunyana o etèria, sinó el nostre contacte, la nostra pròpia xarxa, constituïda a partir de la gent que ens és important, procedent del món offline i del món online, local i global, lúdica i professional, en una barreja lliure però on l’element principal sempre és el mateix: “You”, com va preconitzar la portada del Time del personatge de l’any 2006.

Crec que es tracta d’una tendència completament consolidada… en la mesura que res pot arribar a consolidar-se realment a Internet. El que està clar és que el procés dospuntzero no respon a una moda, sinó que és una reacció creativa davant l’estructura de la Internet dels darrers noranta i del col·lapse de la seva significativat. La Internet 2.0 s’experimenta en primera persona i és, paradoxalment, més petita que el model anterior. Més petita, però molt més significativa, ja que es construeix a partir d’allò que la nostra xarxa de persones significatives creuen que és rellevant. El moviment 2.0, com a tal, té fenòmens i protagonistes efímers, però també té arrels que marquen i marcaran un punt d’inflexió en la forma en què consumirem, experimentarem i co-crearem Internet en el futur immediat. Evidentment, però, ja és parla d’internets 2.1, 3.0 i 4.0. La retòrica del canvi, a Internet, és una constant.

#2. Organitzeu al CitiLab una trobada entre diferents experts en la difusió de les TIC, per a debatre en torn a les polítiques que es fan servir actualment per a fomentar l’ús d’Internet entre la ciutadania, l’empresa i les institucions educatives. Com plantegeu aquesta trobada?

El fet que albirem la societat del coneixement, o la Internet 2.0, no ens pot fer perdre de vista que encara no hem aconseguit estendre l’ús d’internet a la immensa majoria de la població. Per a molts, la primera pregunta d’aquesta entrevista els representa un debat completament estèril. I no obstant, molts sabem que no hauria de ser així, que Internet és una potentíssima eina de creixement personal, social, ciutadà, lúdic i professional. Resulta realment difícil pensar en persones o en col·lectius als que un coneixement i un ús d’Internet no els pogués significar una millora real en la seva qualitat de vida, en qualsevol d’aquestes dimensions que citava abans. I no obstant, seguim arrossegant percentatges altíssims de població que no demostra cap interès per Internet.

Per això, continuen sent molt necessàries les polítiques i les accions de difusió d’Internet. La competitivitat, la capacitat d’innovar i de créixer del nostre país, depenen, en bona part, de la nostra capacitat per accedir, fer ús i participar activament d’Internet i de l’anomenada societat del coneixement. També les nostres capacitats relacionals, personals, ocioses, organitzatives, informatives, polítiques, etc., poden veure’s potenciades a través d’Internet i això, a un país com el nostre, és una oportunitat que no podem deixar d’aprofitar.

Cal tenir en compte que no es tracta d’una política merament benintencionada, d’inclusió social, o d’assistència a col·lectius amb dificultats de qualsevol mena. Del que es tracta realment és de capacitar i impulsar una majoria de la població per a que estigui més capacitada per informar-se, treballar, produir, innovar, comunicar-se, col·laborar, etc.. Es tracta més aviat de polítiques estratègiques que no pas assistencials. No estem parlant de polítiques d’ajut al desemparat-desconnectat, sinó d’una dimensió altament estratègica que marca i marcarà el potencial que, com a país, tenim i tindrem al context de l’era digital i del món globalitzat.

Les polítiques i accions de difusió d’Internet són tan necessàries com fa deu anys. No obstant, és molt evident que no són les polítiques i accions de fa deu anys, les que hem de posar en marxa. El context i la percepció pública d’Internet han canviat molt al llarg d’aquest temps i probablement les estratègies de difusió de la xarxa i de les seves eines han d’adaptar-se a aquesta realitat evolucionada. La gran majoria de les persones que avui en dia no utilitzen internet saben perfectament de la seva existència. Mentre que el que s’havia de combatre l’any 1998 era el desconeixement i els preus elevats de connexió, a l’any 2008 la clau és explicar una Internet diferent, que resulti significativa i pràctica per als col·lectius que, conscientment, en queden al marge.

En aquesta jornada volem debatre sobre aquests aspectes. Volem parlar sobre quines iniciatives i quines mesures poden prendre’s per a fer difusió de les TIC a l’època del web 2.0, pensant en gent que no ha arribat a la 1.0… i també pensant en aquells que s’hi han quedat. Per fortuna, la gent que ens hi acompanyarà té molts anys d’experiència en la matèria i ens podrà donar molt bones pistes per esbossar camins interessants.

#3. L’Observatori per a la CiberSocietat és una entitat sense ànim de lucre que fa de punt de trobada entre diferents investigadors i acadèmics, al voltant de les TIC i el seu impacte social. ¿Quines són les vostres experiències més recents com a xarxa d’investigació i difusió? ¿Quins projectes teniu per aquest 2008?

L’Observatori ja fa alguns anys que treballa a un espai a mig camí entre la recerca acadèmica, la divulgació ciutadana i la pràctica de les TIC. Som una comunitat digital de coneixement sobre la societat tecnificada, la ciber-societat, que aplega prop de 15.000 persones arreu del món, fonamentalment de l’Estat Espanyol i Amèrica Llatina. Malgrat aquesta projecció global, fa anys que tenim la seu a Cornellà i ara estem embarcats en aquest projecte tan il·lusionant que és el Citilab, on esperem col·laborar-hi de forma abundant i fructífera.

La nostra experiència més recent i notòria és, sens dubte, el congrés ONLINE de l’Observatori. A finals de 2006 vàrem organitzar-ne la tercera edició, sota el títol “Coneixement Obert, Societat Lliure”. Va aplegar més de 4.500 participants de tot el món i va suposar un autèntic impacte al món de la reflexió i la recerca sobre internet i la societat del coneixement, arran de les més de 500 contribucions que van presentar-s’hi i debatre-s’hi.

El fet més destacat del 2008 serà, amb tota certesa, la nostra integració i col·laboració dins el marc del Citilab. Volem aportar-hi valor, xarxa i capacitat de generació de coneixement. A més de jornades com la que preparem per al proper dia 25, volem rellançar les diverses àrees de publicació de continguts i divulgació de coneixement expert i aplicat sobre les TIC.

Entre d’altres coses, al 2008 volem, per dir-ho d’alguna manera, dospuntzeritzar-nos. Tenim la intenció de reconstruir la nostra comunitat virtual segons els criteris, usos i costums de la Internet 2.0, de la internet actual. El nostre portal, probablement l’espai de continguts i de coneixement sobre la internet social més voluminós del món, necessita una profunda reconversió digital que esperem poder fer-li durant aquest any.

Finalment, quant a la nostra activitat més coneguda, la propera edició del Congrés ONLINE de l’Observatori, estem avaluant possibilitats i buscant-hi col·laboracions. Es tracta d’un projecte cada cop més voluminós i el nivell d’exigència és més alt a cada edició que passa. N’orientem la celebració cap a la primavera del 2009, però per engegar la maquinària a rodar, ens cal assegurar una mínima xarxa de col·laboradors que en garanteixi l’èxit. I és un projecte obert…