Quan fa algunes setmanes, la revista Time va atorgar la seva distinció al personatge de l’any a “You” (tu), mostrant un ordinador a la portada més prestigiosa del món, es van provocar un bon grapat de debats i controvèrsies més o menys desproporcionades. Males llengües a banda, que deien que la decisió es devia a què la revista no va saber trobar cap altre personatge notori durant 2006 que fos políticament correcte, el cert és que la portada i el guardó en qüestió han desencadenat riuades de tinta.

Portada del TimeGairebé tota aquesta tinta s’ha vessat amb un to triomfalista i congratulatori. Columnistes i blocaires (escriptors de weblogs) han destacat aquest fet com un reconeixement a Internet com a mitjà, i a la seva pròpia figura, l’internauta anònim però sorollós i independent, com el gran protagonista de la pel·lícula. És la primera lectura, la més evident i probablement la més encertada. Fa només uns dies apareixia la notícia de les manifestacions virtuals que es van formar per a aturar l’establiment del partit de Jean-Marie Le Pen, el Front Nacional, al món cibernètic de Second Life. L’internauta, segons pot derivar-se d’aquesta lectura, és reconegut com la peça fonamental d’una nova democràcia imminent, basada en una llibertat d’expressió i d’elecció que, a diferència de l’habitual, s’exerceix des de la ciutadania, des dels carrers, des de baix.

Soc dels primers a signar un desideratum d’aquest tipus, però crec que hi ha més factors que s’amaguen darrera aquest any de l’internauta. Si llegim algunes de les avaluacions que es fan d’aquest any passat i algunes prediccions per a 2007, hi ha un aspecte que mostra més solidesa que la portada del Time. Al 2006, les grans empreses d’Internet, els nous imperis econòmics que aspiren a reproduir-se i consolidar-se i a convertir-se en les grans empreses del segle XXI han perdut protagonisme. Les Google, Yahoo!, Amazon i d’altres grans companyies han demostrat que, en qualsevol moment, poden quedar en un segon plànol, davant la irrupció de qualsevol nouvingut a Internet.

Alguns diuen que a Internet, la llei més immutable és la que assegura el canvi constant. L’impacte amb què al llarg de 2006 han destacat MySpace, la Wikipedia, el ja anomenat Second Life, l’escat en popularitat dels blocs o, per sobre de tots, YouTube, han eclipsat les noves majors electròniques. Així, el protagonista electrònic pitiüs de l’any ha estat, sense cap dubte, el portal/bloc Eivissa Confidencial, amb una rellevància que va molt més enllà d’Internet. Aquests són la mena de factors que han provocat el guardó del Time: els llocs socials d’internet s’han convertit en els nous pols d’atracció principals. En els nous protagonistes. I a Internet, més que enlloc més, protagonisme equival a negoci.

I és que aquest nou poder descobert als Internautes, sobretot, té visos de prendre una vessant econòmica molt marcada. Els casos reconeguts recentment de companyies que mantenien blocs falsos (els anomenats flogs) per a crear corrents d’opinió favorables per als seus productes, són un símptoma claríssim de què la indústria ja ha descobert el poder i la potencial rendibilitat dels llocs socials d’internet. El preu del sòl al món virtual de Second Life i el fet que cada cop més empreses (i fins i tot partits polítics d’escàs bagatge ètic) hi obrin sucursals, n’és un altre igualment evident. La fertilitat comercial de les xarxes socials fa temps que es coneix, com ho proven les reunions de tupperwares, però sempre han tingut el problema d’esgotar-se ràpidament, als seus propis límits físics. Per aquesta raó, els espais socials d’internet, capaços de generar xarxes socials ad hoc amb una gran celeritat, poden suposar un autèntic fenomen econòmic de gran escala.

Que l’internauta pugui convertir-se algun dia en una pedra fonamental d’una societat més ben informada, més lliure i amb capacitat per opinar amb criteri, d’una societat certament més democràtica, de moment, només és un bon un objectiu, una utopia possible. El que no té res d’utòpic és el valor econòmic de l’internauta comprat a l’engròs. Que l’internauta sigui el personatge de l’any passat és divertit i engrescador, tot i que qüestionable. Però que l’internauta és el Client del demà és inevitable.

——-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 28 de Gener de 2007. Aquesta mateixa versió es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l’Observatori de la CiberSocietat.