Em va passar amb el telefon mòbil. Em va passar amb el DVD i el home-cinema. Crec que també m’hagués passat si hagués hagut de viure la conversió tecnològica de la ploma i el paper cap a la màquina d’escriure: la tecnologia m’apassiona, però les migracions tecnològiques em fan mandra. Corria l’any 2006 i se’m va fer inevitable muntar un blog personal. Aleshores calia dir-ne “bloc”.

Aquest indret electrònic va néixer perquè sí. Perquè tocava. Perquè em calia. Jo feia d’investigador sociotecnològic. O ciberantropòleg, com m’agradava dir a mi. Publicava més sovint del que la qualitat o originalitat del contingut podria fer recomanable. Així que vaig decidir/tocava crear un blog. Naixia amb la vocació de ser un repositori de textos, articles, pensaments més o menys articulats, idees que probablement algú altre fa temps que ja va tenir, va expressar millor i jo desconec…

Amb els anys, el ritme de publicació va baixar, com ha passat en molts altres racons semblants. Fa anys que l’alimento molt, molt poc. Però tampoc em ve de gust esborrar-lo, no fos cas. Al novembre de 2015 li he fet una neteja de cara, canvi de theme i, de pas, m’ha fet vergonya no actualitzar aquest ‘disclaimer’. Pel que pugui servir. Pel que pugui recordar. Pel qui el vulgui llegir.