Com que encara tenia l’any per estrenar i com que encara no tinc cap nou article llest, aprofito que he trobat un parell de coses interessants sobre la idea de dos-punt-zeritzar la universitat. Ho esmento en l’ordre en que he anat fent el camí virtual:

Primer he trobat un grup de Facebook que es diu Universidad 2.0. M’hi he apuntat. La flexibilitat, amplitud i capacitat de dinamització alhora seriosa i lúdica de Facebook encara em té sorprés.

Entre els primers recursos i comentaris que hi havia al grup, he trobat una presentació a SlideShare del Juan Freire. És una presentació sobre el concepte, els reptes i les possibilitats de canvi que pot generar la intersecció entre el món universitari, en totes les seves dimensions, i tot el que hi ha al darrera de la idea del web 2.0. La vinculo aquí:

I a la mateixa presentació, he trobat un vídeo de YouTube que ja havia vist referit fa algunes setmanes i que fins avui no havia pogut veure. El video reflecteix, amb una primera cita molt encertada de McLuhan, la contradicció existent entre el model d’ensenyament universitari formal, aparentment envellit, rígid i més propi del XIX que del XXI, i la realitat des del punt de vista d’uns estudiants envoltats de moltes altres formes d’adquirir coneixement.

Escrivia McLuhan fa 41 anys: “Today’s child is bewildered when he enters the 19th century environment that still characterizes the educational establishment where information is scarce but ordered and structured by fragmented, classified patterns, subjects and schedules”.
Enganxo el vídeo aquí:


Tot plegat, per seguir donant “vidilla” al concepte aquest tan gastat del 2.0…

About The Author

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

WTF?

Quan encara feia d’antropòleg i analista de la revolució digital, vaig obrir aquest blog. Després hi he parlat de màrqueting i transformació digital de les empreses.

Ara que també provo de fer d’escriptor, aquesta és la casa de El futur no és el que era”, la meva primera novel·la. També hi publico ressenyes i anotacions per recordar millor la literatura que llegeixo.

Però com que tinc síndrome de Diògenes digital i no sé llençar res, aquest blog és, en el fons, un rebost sense límits ni criteri.

Ara, que si vols tafanejar més…

T'aviso si publico res?

Posa'm aquí la teva adreça de correu i rebràs un mail amb els articles (pocs) que vagi publicant

Piulades