Café de Flore -> Enrique Vila-Matas: París no se acaba nunca

Quan encara feia d’antropòleg i analista de la revolució digital, vaig obrir aquest blog. Després hi he parlat de màrqueting i transformació digital de les empreses.

Ara que també provo de fer d’escriptor, aquesta és la casa de “El futur no és el que era”, la meva primera novel·la. També hi publico ressenyes i anotacions per recordar millor la literatura que llegeixo.

Però com que tinc síndrome de Diògenes digital i no sé llençar res, aquest blog és, en el fons, un rebost sense límits ni criteri.

Ara, que si vols tafanejar més…