Últims posts (que no vol dir que siguin recents)

Hi ha títols tan ben polits, que t’apunten tan bé, que es fan irresistibles. Aquest és el meu punt...

Començo i acabo La bogeria, de Narcís Oller, d’un parell de revolades. Un llibre ràpid, formalment...

Hi ha novel·les que ens atrapen perquè ens porten a vides inversemblants. I n’hi ha que ens...

“Plou i fa sol”, poso a Twitter i Instagram, quan la meva ment compon la imatge. Una imatge de la...

El confinament també és bon un moment per a les segones oportunitats. En aquest cas, la segona...

A vegades sembla que no calgui gaire cosa per fer un bon llibre. Ni una bona història, si...

Un viatge. La uruguaya, de Pedro Mairal, ha estat un viatge. Sobtat, elèctric i imprevist. Una...

Hi ha vegades que et cau un llibre a les mans (o a les llistes de recomanacions de Goodreads) i...

No em sento amb gaire autoritat ni fonament per valorar Els estranys de Raül Garrigasait. El tenia...

No m’és fàcil fer-me una opinió sòlida de la primera novel·la de David Foster Wallace, The broom...

El meu segon Vonnegut és encara més desconcertant que el primer. Si A man without a country, més...

Em resulta complicat separar el valor literari de la novel·la No habrá más penas ni olvido,...

Hi ha llibres que em poden semblar bons o dolents. N’hi ha que sé que ho són, universalment. I...

Leviathan és el meu segon Paul Auster, després de The Brooklyn Follies. I em produeix la mateixa...

Llegir adoradors de clàssics, com Milena Busquets o Enrique Vila-Matas, fa que de tant en tant...

El meu segon Vila-Matas em confirma que no és un autor literari. És un autor meta-literari. París...

No he pogut evitar-ho. He deixat el llibre de Milena Busquets, Hombres elegantes y otros...

Si d’una cosa no peca La fuga de l’home cranc, de Guillem Sala, és de manca d’originalitat. És una...

A vegades, els llibres et fan viatjar. No tenen perquè ser extremadament bons, originals o...

Obria Petons de diumenge, de la Sílvia Soler, preguntant-me si hi trobaria la intensitat emotiva i...