Últims posts (que no vol dir que siguin recents)

A vegades sembla que no calgui gaire cosa per fer un bon llibre. Ni una bona història, si...

Un viatge. La uruguaya, de Pedro Mairal, ha estat un viatge. Sobtat, elèctric i imprevist. Una...

Hi ha vegades que et cau un llibre a les mans (o a les llistes de recomanacions de Goodreads) i...

No em sento amb gaire autoritat ni fonament per valorar Els estranys de Raül Garrigasait. El tenia...

No m’és fàcil fer-me una opinió sòlida de la primera novel·la de David Foster Wallace, The broom...

El meu segon Vonnegut és encara més desconcertant que el primer. Si A man without a country, més...

Em resulta complicat separar el valor literari de la novel·la No habrá más penas ni olvido,...

Hi ha llibres que em poden semblar bons o dolents. N’hi ha que sé que ho són, universalment. I...

Leviathan és el meu segon Paul Auster, després de The Brooklyn Follies. I em produeix la mateixa...

Llegir adoradors de clàssics, com Milena Busquets o Enrique Vila-Matas, fa que de tant en tant...

El meu segon Vila-Matas em confirma que no és un autor literari. És un autor meta-literari. París...

No he pogut evitar-ho. He deixat el llibre de Milena Busquets, Hombres elegantes y otros...

Si d’una cosa no peca La fuga de l’home cranc, de Guillem Sala, és de manca d’originalitat. És una...

A vegades, els llibres et fan viatjar. No tenen perquè ser extremadament bons, originals o...

Obria Petons de diumenge, de la Sílvia Soler, preguntant-me si hi trobaria la intensitat emotiva i...

Una combinació de casualitats em fa obrir Watching You, de la Lisa Jewell. És el seu setzè llibre,...

La felicitat d’un pollastre a l’ast fa gust d’exercici d’estil. D’exploració de personatge....

L’estiu permet experiments. L’estiu afavoreix que alguns títols se saltin la llista de “want to...

Quan un enfila les últimes trenta o quaranta pàgines de El ala izquierda, el primer volum de la...

Bolaño és un d’aquells autors que m’agradaria que m’agradessin més. Haver-lo llegit més, haver-lo...