Amb una altra maquetació, “Cosmética del enemigo” d’Amélie Nothomb seria gairebé una narració curta, un conte o una mena d’exercici d’estil. Empaquetat com a llibre, com a novel·la, serveix per marcar un nou “palote” a la llista de llibre llegits de l’any. Una novel·la que difícilment recordaré d’aquí un parell de setmanes.

I no és perquè Nothomb no faci l’esforç de somoure’ns, com a lectors. El plantejament té la seva valentia. Ja hi compta, ella (i ja hi comptem tots), en assumir el rol que el panorama literari internacional li té assignat: sorprendre. No hi ha res més esclavitzador, que tenir l’obligació de sorprendre. Nothomb no pot fer més que novel·les que pretenguin no deixar al lector indiferent. No obstant, aquella veu singular i personalíssima que li recordo a “Estupor y temblores” no apareix, en aquesta ocasió (com tampoc apareixia a la més recent que li vaig llegir, l’anodina “Els noms epicens”). Potser és que ser diferent esgota.

A “Cosmética del enemigo”, Nothomb aconsegueix crear una tensió interessant entre dos personatges, el convencional Jérôme Angust i l’inquietant Textor Textel. Al Jérôme li anuncien un retràs al seu vol mentre ja és a l’aeroport i el Textor se li apropa i el comença a incordiar explicant-li la seva vida. L’antagonisme creix entre tots dos en un diàleg continu, tibant, potser excessivament discursiu per resultar natural. El gir argumental, la vinculació eventual entre tots dos personatges s’endevina ràpidament (perquè tot el llibre és ràpid) per acabar desvetllant-se de forma gairebé esperada.

A nivell global, no puc evitar pensar que és el prestigi de l’Amélie Nothomb, el que aconsegueix convertir en llibre petites ocurrències com aquesta, la trama de la qual cabria en el perímetre d’un tovalló de cafeteria. És clar que després cal transformar la idea en narració i fer-ho amb solvència. Però sense la causa incausada, sense el motor immòbil aristotèlic, resulta difícil pensar que el llibre arribés a existir. És la fama de l’autora el que converteix el tovalló en un producte editorial.