Author: Joan

Des que el vaig posar al prestatge “to-read” de Can Goodreads, buscava un bon moment per descarregar i començar l’”Hotel Indira”, del Melcior Comes. Un llibre sobre un escriptor que busca reconstruir-se (o destruir-se del tot) a un hotel envellit i pretensiós, a la costa de la veïna Mallorca, fet per un columnista que de tant en tant segueixo, era una combinació d’ingredents irrefusable. El moment va arribar mentre la tribu veia Los Increíbles 2 i Hotel Transilvania, als Multicines Eivissa i jo n’havia quedat feliçment deslliurat, prenent una cervesa i uns panxitos al singular bar que hi tenen...

Tenia ganes de llegir un altre Beigbeder després de l’agradable sorpresa de “El amor dura tres años”. Oona i Salinger té bones valoracions. Sembla una novel·la curiosa. Està traduïda al català i existeix en eBook. We’ve got a winner. És una novel·la curiosa. Hi ha diverses històries que s’hi entrecreuen. La presència de l’autor és molt forta i no es pot descartar que tot plegat sigui un exercici d’autojustificació individual. S’hi barreja la investigació amb la fabulació, l’assaig i la pura ficció. De forma interessant, al principi del llibre, Beigbeder l’etiqueta com un exercici de “facció”. Cita el concepte...

Resulta difícil explicar la raó per la qual el “It’s. Nice. Outside” de Jim Kokoris m’ha semblat un llibre tan meravellós. Segurament perquè no n’hi ha una de sola, de raó. Estil, ritme, personatges, trama, emocions, humor… tot combina a la perfecció per fer un còctel complex, proper i saborós. I això que les primeres pàgines m’han fet dubtar. Kokoris comença el llibre explicant que té un fill discapacitat. L’Ethan té una malaltia genètica que li detecten als pocs mesos i que el condemna a una existència dependent, on la seva edat mental difícilment passarà mai dels tres anys....

Vaig trobar el “Ella cuando estaba” del Juan Miguel Hernández -tot i que a mi em costa no dir-li Joan Miquel- a una paradeta de llibres de segona mà aquest passat Sant Jordi. Ell em va dir que seria mal de trobar, a les llibreries, així que vaig considerar que aquella casualitat era una troballa i vaig agafar-lo ràpidament. Uns dies després me’l signava “amb cordial simpatia literària”, que sona bé. “Ja em diràs què t’ha semblat”, ens acomiadàvem. Doncs ara ja podria dir-li. Tot i que no sabria ben bé per on començar. Començaria per preguntar-li a què...

Continuen caient-me a les mans, aparentment de forma accidental, llibres al voltant de la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest cop, després d’una passejada lànguida pels prestatges físics i virtuals, he atacat “Soldados de Salamina”, de Javier Cercas. Feia un punt de mandra, ho reconec. Tinc presents algunes imatges de l’adaptació cinematogràfica que en fa el David Trueba, protagonitzades per una Ariadna Gil grisa i vaporosa. “És molt bonic, no?”, em deien fa un parell de dies, quan vaig respondre a la pregunta “Què estàs llegint?”. I em va fer dubtar. “Bonic?”. No, bonic no és. Potser bonica...