Author: Joan

Tinc més o menys clara la raó de la rellevància de “Casa de muñecas” de Henrik Ibsen dins l’evolució de la literatura contemporània. És un text d’aquells que s’han de llegir, igual que el Botafumeiro s’ha de visitar i la Gioconda s’ha de veure. Com el Botafumeiro, però, un cop vista la seva originalitat i barroquisme, un ja no sap què més dir-ne. Com la Gioconda, una vegada percebut l’hàlit de misteri que l’envolta, un no deixa de pensar com n’és de petita i aparentment irrellevant i no pot evitar preguntar-se si no deu haver-hi dotzenes de retrats similars,...

Fer riure (sense fer acudits) amb literatura és difícil i està infravalorat. “This Is Where I Leave You”, de Jonathan Tropper ho aconsegueix amb una solvència i un equilibri extraordinaris. I ho fa dins una història sòlida, ben sostinguda i que aconsegueix familiaritzar-nos amb autèntics arquetips de la comèdia romàntica contemporània. No puc evitar comparar “This is where I leave you” amb el primer llibre que vaig llegir de Tropper, “How to talk to a widower”. Les comparacions són evidents, però les diferències són significatives. Totes dues obres em generen la sensació d’estar llegint un producte molt madur i...

Després de Plataforma i Las Partículas Elementales, la lectura de Sumisión de Michel Houellebecq era una cosa que havia de passar més d’hora que tard. Trobar-lo casualment a la Biblioteca era l’empenteta del destí necessari. Abans del meu primer Houellebecq, em feia mandra que “Sumisión” pogués resultar-me més o menys tediós o inassequible. Després d’haver-ne llegit un parell, el que em feia enrere era la perspectiva d’un llibre massa mediàtic, massa polèmic, massa oportunista. La realitat, però, no ha tingut res a veure amb això. Malgrat la fama que el precedeix,  “Sumisión” no és un llibre especialment provocatiu ni...

No sé si sabré articular cap opinió rellevant sobre “Esmorzar al Tiffany’s” de Truman Capote. L’he agafat del prestatge per dues raons: perquè es curt i em venia de gust un llibret curt i perquè és un títol popular i un autor famós del que no havia llegit res. No puc dir que m’hagi marcat gaire. És, de fet,  un text candidat a ser oblidat ràpidament a la meva memòria. El text és el relat d’una fascinació. El narrador, que podem pressuposar que és el mateix Capote, és un jove que aspira a ser escriptor. Un dia descobreix la...

Agafo “The Sportswriter” del Richard Ford perquè algun comentari la situa com una de les grans novel·les contemporànies nord-americanes. Alguna comparació amb Faulkner. Alguna al·lusió a “the great American novel”. Té bona pinta. Me’l baixo sense pensar-m’hi gaire. Hi ha molts elements potencialment interessants a “The Sportswriter”. El protagonista omnipresent de la novel·la, Frank Bascombe, és un periodista esportiu que fa un tipus d’articles en profunditat que busquen retratar la naturalesa humana i les petites èpiques dels herois de l’esport, després d’haver decidit que ja no era escriptor. Està passant una midlife crisis que no és capaç d’identificar com...