Author: Joan

Frédéric Beigbeder: El amor dura tres años

Agafo “El amor dura tres años” dels prestatges i l’Anna em mira arquejant una cella. “Al final acaba bé”, em diu. Crec que és més un advertiment que un espòiler. Potser m’equivoco. L’obro amb recança: Beigbeder em sembla un paio insofrible i pretensiós. Però la meva opinió es basa només en el “Windows on the World”, en la imatge que gasta i en una bona dosi d’enveja inconfessa. A més, com que de Houellebecq pensava més o menys el mateix i ha resultat una sorpresa molt agradable, supero la recança i obro el llibre. El llibre és una continua...

Read More

Laura Gómara: Vienen mal dadas

Llegir, com ho estic procurant fer als darrers temps, amb mètode i forçant-me a reflexionar sobre cada llibre que acabo, és una forma curiosa de mirar-se al mirall. D’aprendre. Al llarg dels darrers mesos he descobert quina mena de lector sóc i què m’agrada. Com a mínim, ara, en aquest moment de la vida. Per què faig aquest preàmbul tan poc recomanable per SEO, sense haver ni tan sols citat encara que parlo del “Vienen mal dadas”, de la Laura Gómara? Perquè m’ha servit per refermar-me. Per adonar-me’n que hi ha històries que m’atreuen i d’altres que no aconsegueixen...

Read More

David Trueba: Blitz

Després del descomunal “Tierra de campos”, agafar qualsevol altre llibre del Trueba suposava un risc. Era tan improbable que estigués a la mateixa alçada. I menys encara amb poc més de 150 pàgines. Però tard o d’hora havia de provar-ho. Era l’únic “cromo” seu que em faltava… Però malgrat les expectatives, “Blitz” comença bé. Blitz de seguida connecta amb el lector. Amb el lector que sóc jo, almenys. L’estil de Trueba aconsegueix una meravellosa naturalitat a l’hora de descriure situacions, presentar personatges i intercalar observacions brillants tant en forma com en fons. Així coneixem al Beto, que és un...

Read More

Jostein Gaardner: Maya

Jostein Gaardner ha fet, amb “Maya”, un llibre irregular, estrany i ple de clarobscurs. No puc dir ni que m’hagi agradat ni tot el contrari. És un llibre heterogeni que m’ha avorrit en algunes escenes i m’ha atrapat en unes altres. Que té aspectes originals i interessants, però que també té fragments tediosos i repetitius. Que fa unes cabrioles estructurals meritòries i, alhora, cau en unes incongruències de guió desconcertants. No he llegit “El món de Sofia”. Per mi, el referent de Gaardner és “El misteri del solitari” i la comparació no és només obligada. És que és inevitable....

Read More

Camilo J. Cela: La familia de Pascual Duarte

Fer una ressenya o un comentari sobre un llibre com “La familia de Pascual Duarte” de Cela, quan se n’han fet milers, pot ser molt fàcil o molt difícil. Tot depèn del que un pretengui fer-ne, d’aquest comentari. Per mi, a penes són una dotzena –o dues- de línies per poder recordar de què anava el llibre, què em va semblar i poder fer veure que sé de què parlo, així que, sense afanys de transcendència, no ha de ser complicat. Un se sent alliberat, en fer-la, d’haver d’explicar que, en realitat, és la història del Pascual, i no...

Read More

WTF?

L'any 2006 era inevitable tenir un blog.

Cinc o sis anys després ja m'era tan impossible mantenir-lo actiu com dolorós esborrar-lo.

La conseqüència de totes dues afirmacions és la raó de ser d'aquest espai, que conté els meus articles, reflexions i opinions sobre l'evolució de la cultura digital, economia del coneixement i les relacions entre tecnologia i societat.

Últimament, només faig servir aquest espai per guardar-hi petites ressenyes de la literatura que vaig llegint...

Instagramitats

Piulades