Author: Joan

No sé ben bé què dir del Permagel de l’Eva Baltasar. És un llibre singular. És provocador. És diferent. Té un estil i una línia pròpia que el fa especial. Les primeres pàgines em van desconcertar. Fins al punt que no sabia si continuar llegint o tornar-lo a la bíblio. Però el moment ha durat poc. A penes el primer versicle. Després, hi he entrat. O m’hi ha capbussat ella, l’autora, prenent un estil un pèl menys exigent, més proper. I des d’aquí, un ja no s’aturaria. Es pot llegir d’una tirada. Si es té el temps, gairebé costa...

A vegades no em resulta fàcil explicar quina mena de llibres m’agraden. “Literatura de personatges”, dic, sense saber si s’entén el que vull dir. Ara, amb The Corrections (Les correccions), de Jonathan Franzen, tinc un exemple més per donar. Un dels millors, dels més canònics, possiblement. Franzen construeix un univers dens i ric a partir d’una família nord-americana qualsevol. L’Alfred, l’Enid, el Gary, el Chip i la Denise són les cinc potes de la novel·la. Tot en ells resulta proper i familiar. Tots són protagonistes, corals i individuals. Cadascú d’ells amb prou intensitat i detall com per poder ser...

Les recomanacions i els rànquings de Goodreads porten al meu Kindle un llibre sorprenent. L’obre de David Nobbs, The Rise and Fall of Reginald Perrin és, realment, una novel·la singular. En Reginald Perrin, Reggie, representa l’home corrent, convencional i d’èxit de l’Anglaterra dels anys seixanta i setanta. És directiu d’una empresa que produeix articles a partir de fruites, perfecte espòs i pare de dos fills ja grans. Al seu voltant, David Nobbs dibuixa una xarxa de personatges secundaris caracteritzada per dos tipus de persones: d’una banda, gent amb sentit comú, que contrasten amb les excentricitats del Reggie. I d’una...

Vila-Matas ja ho adverteix, a la pàgina 71 de Dublinesca: si se li exigeix talent a un editor literari, o a un escriptor, també se li ha d’exigir al lector. Segurament, Vila-Matas -i molts dels seus seguidors- considerarien que soc un lector sense talent. No descarto que tinguessin raó. Per què? Perquè Dublinesca m’ha semblat un llibre pobre, pretensiós i avorrit. Pobre. Sense cap trama real. Sense personatges que mereixin tal nom. Amb tres-centes pàgines col·lapsades per el Samuel Riba, aquest protagonista miserable, egoista i vanitós que ho satura tot. Pretensiós. Una successió de referències literàries que molt, molt...

Un dels llibres més promocionats a Goodreads als darrers mesos és aquest Little Fires Everywhere de la Celeste Ng. El tinc a la llista des de fa temps, per quan em vingués de gust una història rodona, plena de personatges densos i sòlids. Intuïa quelcom així perquè l’anterior llibre de l’autora, Everything I never told you, aquests eren els seus mèrits principals: un drama ben construït protagonitzat per personatges complexos i creïbles. Novament, la trama gira al voltant dels drames personals d’un petit grup humà. En aquest cas, aterrem a Shaker Heights, una petita ciutat satèl·lit de Cleveland, creada...