El futur no és el que era

X PREMI POLLENÇA DE NARRATIVA

El futur no és el que era. Una novel·la sobre quatre personatges que ho canviarien tot per poder tornar enrere i escriure un futur més memorable.

Un missatge de facebook et pot canviar la vida?

I quatre vides?

La Francina allarga les sessions al gimnàs. El Kai l’espia per internet. L’Helena se’l mira amb avorriment. El Jep circumval·la la facultat de Geografia i Història sense gosar entrar-hi. Arribats a la maduresa, han acomplert tot allò que ha d’acomplir la gent com cal. Tenen feina, casa, nens i cotxe. Tenen tantes caselles marcades que no els queda marge per inventar-se’n de noves. Però també tenen memòria. Tenen records. I se n’adonen que alguna cosa falta. Que el futur no ha estat el que s’imaginaven.

Una nit, el Kai envia a la Francina un missatge breu. Una onada petita, aparentment inofensiva. Una onada, però, que farà tremolar els fonaments de les seves vides. Serà suficient per enfonsar el castell de sorra? N’hi ha prou amb un missatge de Facebook per esquerdar el precari equilibri de la quotidianitat?

El futur no és el que era és la crònica d’una generació desencantada, a qui li ha tocat viure una època privada d’heroismes. Una exploració d’allò que ens somou a través de quatre personatges que podrien ser qualsevol de nosaltres. És la descripció de l’egoisme primari que marca les nostres decisions i de la il·lusió i l’inconformisme que s’hi barregen. El Kai, la Francina, l’Helena i el Jep són quatre figures que s’han avorrit de pedalar en cercles. Quatre adolescents atrapats en cossos madurs, que exploren els límits del que és correcte, del que és desitjable i del que fantasiegen en trencar. Quatre antiherois que ho canviarien tot només per l’oportunitat de tornar enrere i escriure un futur més singular i memorable.

Potser el terratrèmol que el Kai desperta quan envia un missatge de Facebook és suficient per recuperar-ho tot. Per destruir-ho tot. Per escriure un altre futur. O perquè res no es mogui ni un mil·límetre.

La novel·la ens presenta uns personatges immersos en la crisi dels quaranta. Inicialment ho fa de forma divertida i fins i tot tendra, tot i que ben aviat aquest to amable es capgira cap a un de més àcid i incisiu que ens mostra les contradiccions dels personatges i les seves misèries.

 

Jurat del X Premi Pollença de Narrativa

Ben escrita, audaç i tensa. El debut literari d’en Joan Mayans explora, amb una mirada analítica i propera, les expectatives de l’edat adulta i les crisis personals que se’n deriven. Llegiu-lo!

 

Laura Gomara, escriptora

ON COMPRAR “EL FUTUR NO ÉS EL QUE ERA”

Cossetània

Ja disponible directament des de l’editorial Cossetània (paper i, aviat, en llibre electrònic). Despeses d’enviament gratuïtes!

Amazon (prevenda)

Prevenda en paper i, aviat, en llibre electrònic (Kindle)

Tres capítols per obrir boca

Capítol 1: Un te negre

—Què serà? —Quins tes tens? —Vermell, negre i verd. El Kai no té ni idea de tes. No sap per què ha preguntat pels tes. No sap què prendre. És difícil triar quan ho fas pensant en la impressió que li farà a una persona que fa una eternitat que...

Capítol 2: Puta memòria

—Surts, mama? —Un... un segon... —Què!? —Que sí, que un segon, hòstia! La Francina no sol entrar amb el mòbil al lavabo, però avui ho ha fet. Asseguda a la tassa del vàter, es mira el missatge que ha rebut i no està segura de com...

Capítol 3: Estranys en un túnel

Poc més d’un mes després tot està oblidat. El Kai baixa les escales que connecten l’estació de rodalies amb la de metro de plaça Catalunya. Els auriculars posen banda sonora al seu matí. Li agrada mirar-se el túnel del metro com si fos un...

Contingut addicional i relacionat

Rodalies i altres llocs des d’on escriure

A una entrevista radiofònica d’una emissora de Formentera surt el tema dels llocs on s’ha escrit El Futur no és el que era. Quins són els escenaris que hi ha fora d’escena? Quin és l’univers que envolta l’univers del Kai, la Francina, l’Helena...

Pollença i la perseverança

Paraules d’agraïment a l’acte de lliurament del X Premi Pollença de Narrativa, a Can Llobera, Pollença (Mallorca), un 8 de novembre de 2019 especialment passat per aigua.  “Rabat, 26 de febrer de 2017”. Començo amb un espòiler. I és que és així com acaba...

Crec que he guanyat…

És nit de bellumes. De jocs, disfresses i quantitats absurdes de sucre. Els nens esperen Halloween amb emoció. No sé com el viurien el Kai, la Francina, l’Helena o el Jep. No vaig arribar a imaginar-me’ls escenificant una nit com la d’avui. Si...

De tot fa ja vint anys (l’embrió del Futur)

Tota història té una història. I la història d'aquesta història, també té un principi. La seva pròpia història. Aquí hi ha la narració original que, després de dos anys de guaret al calaix virtual del portàtil, es convertiria en el primer capítol de "El...