L’Obra Social de Sa Nostra, juntament amb la Fundació IBIT, organitzen un conjunt d’activitats de divers format i textura al voltant de la temàtica de la identitat digital, passada pel tamís de totes les eines 2.0 que han arrassat la Internet que vam conèixer fa alguns anys. Tot plegat du per nom, “Identitat digital: i tu, qui ets a Internet?“. Entre les activitats, hi ha un cicle de conferències al que participo el proper dijous, dia 17. Altres persones reconegudes que hi participen i amb els què m’afalaga compartir cartell són la Imma Tubella, l’Elisenda Ardèvol, el Benjamí Villoslada, o el Ricardo Galli, entre d’altres.

Identitat Digital

El cicle du per nom “Identitat digital a la societat xarxa” i la meva conferència, “Identitat 2.0: màrketing o realitat sociocultural?“. Serà el proper dijous dia 17 a les 19’30h i el lloc és el Centre de Cultura “Sa Nostra” – C/ Concepció, 12 – 07012 Palma (Mallorca). A continuació, el resum del que vaig dir que parlaria…

La conferència “Identitat 2.0: màrketing o realitat sociocultural?” pretén mostrar algunes de les característiques fonamentals de la identitat als entorns digitals i a la xarxa. En concret, ens fixarem en les darrers tendències que van dibuixant nous comportaments i noves modes socials, dins el marc del que s’ha convingut anomenar web 2.0.

Segons els discursos més tecnòfils, el web 2.0 dibuixa un –nou- tipus d’internet altament participatiu, on el ciutadà, l’individu, ha passat a ser el protagonista d’Internet. Queda enrera una primera onada de popularització d’internet, on els usuaris vàrem traslladar a la xarxa els nostre comportaments pre-Internet però seguíem sent-hi fonamentalment espectadors passius. Els aplicatius 2.0, seguint aquest discurs, possibiliten i es retroalimenten d’una nova cultura d’ús d’Internet, on el contingut és produït, etiquetat, reproduït, compartit, comentat i distribuït pels mateixos usuaris.

Darrera aquestes possibilitats, s’obre un ventall amplíssim d’eines, webs, aplicatius i tecno-modes on l’individu és el principal protagonista. La sindicació de continguts, els blogs, els portals de vídeo generat i/o publicat pels usuaris i les xarxes socials podrien ser les quatre grans línies definitòries de les novetats tecnològiques en què es fonamenta el web 2.0, en comparació amb el model anterior.

Seria impossible, no obstant, estar al dia de tot el que va apareixent en aquesta òrbita i la simple enumeració d’alguns dels seus noms desorientaria a qualsevol usuari mig d’internet. Si l’usuari ha de ser el protagonista de la nova internet, sembla paradoxal i contradictori que, precisament, la major part dels usuaris d’internet no tinguin cap idea clara del que vol dir aquesta web 2.0, no facin servir ni el 10% de les seves aplicacions i ni s’apropin, per tant, a l’arquetip ideal d’internauta 2.0. Si els usuaris d’internet i dels ordinadors ja fa temps que vivin una mena d’esclavatge de la novetat, on els nostres equips estan condemnats a quedar obsolets en un parell d’anys, ara resulta que són els aplicatius, els webs i les modes electròniques les que ens fan estar desactualitzats.

Si és cert que la vida a la xarxa es “dospuntzeritza” arran d’una explosió de contingut generat pels usuaris i a partir de la pròpia activitat dels individus, la identitat digital és al centre de tot el moviment. La proliferació de perfils, comptes d’usuari, xarxes, preferències i recomanacions converteixen l’ego en un producte més a Internet, potser el més cobejat del moment. Per aquesta raó, i en aquest context de pugna entre discursos i realitats sociotecnològiques, en aquesta conferència ens centrarem en les principals diferències que podem trobar entre un model d’identitat digital tal i com es presentava en l’època de la primera internet i tal i com s’està reconstruint avui en dia.