El ple del parlament balear ha decidit que tots els webs institucionals de les illes passin a fer servir el domini .cat de forma preferent. El que això vol dir, per als menys avesats, és que a partir del moment en què les institucions facin efectiva aquesta decisió (que no serà avui ni demà ni la setmana que ve, us ho puc assegurar), per accedir al web del govern o del parlament balear podrem fer-ho a través de l’adreça www.caib.cat (si és que convencen als seus actuals propietaris de cedir-lo) o www.parlamentib.cat (que ja funciona), a més de les ja establertes www.caib.es o www.parlamentib.es. I així, per a tots els webs institucionals.

Punt cat El domini “.cat” fa poc més de dos anys que va posar-se en marxa. Va ser el fruit d’anys d’esforços i lluites de la societat catalana, que volia que, també a Internet, es reflectís d’alguna forma la singularitat de la llengua i la cultura catalanes. La consecució del domini “.cat” va tenir una certa repercussió internacional, ja que es tractava del primer cas on s’assignava un domini específic per a una comunitat lingüística i cultural. Jo mateix vaig provar de reflexionar una mica sobre el tema, així com de la seva interpretació en clau no-catalana, a l’article “.CAT, velles ignoràncies, nous territoris”.

He de reconèixer que la notícia m’ha sorprès positivament. Tirar endavant aquesta iniciativa ajudarà a normalitzar una miqueta l’ús i la percepció social de la llengua entre nosaltres. La llengua a les illes es converteix massa sovint en una qüestió simbòlica i excessivament polititzada, precisament perquè encara no es tracta com un fet normal i quotidià. Que els webs institucionals de les illes utilitzin el domini .cat de forma preferent és normal i coherent. No voldrà dir que deixin de funcionar els “.es” o els “.com” o els “.net” o tots els altres dominis que ja tinguin funcionant les institucions. Ni, encara menys, que els webs institucionals passin a funcionar només en català. Internet és un terreny on el multilingüisme és tècnicament més factible i gestionable que en altres contextos comunicatius. Per tant, benvinguts siguin els “.cat”.

Com deia, però, la notícia m’ha resultat sorprenent. Precisament perquè la llengua a les illes no està en una situació de normalitat i perquè sol convertir-se en arma política, he trobat que la decisió del Parlament és, per començar, valenta. No faltaran els que aprofitin aquesta decisió per fomentar la crispació, amb proclames desmesurades que hi interpretin alguna espècie de “mà negre” del “pancatalanisme”. I justament perquè la llengua a les illes –encara- no és un aspecte “normal” de la vida pública, el govern actual sap perfectament que aquesta decisió els comportarà crítiques i donarà munició a la dreta, en un dels temes més importants, i també més argumentalment insostenibles i èticament reprovables, del seu discurs polític.

No eren conscients els partits del govern que estaven alimentant les més baixes passions argumentals de l’oposició? O, al contrari, han pensat que si la dreta segueix parlant de “pancatalanisme” l’únic que fa es posar-se en ridícul a ella mateixa? O, pitjor encara, és possible, ni que sigui remotament, que els polítics no sabessin exactament què estaven votant i aprovant?

—-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 26 de Novembre de 2007.