No m’agraden gaire els contes de fades. I la novel·la “Una noche con Sabrina Love”, de Pedro Mairal, no és massa més que això: una fantasia per a adolescents, el somni humit -literalment- de qualsevol noi.
Un pobre orfe pobre de poble, verge i de disset anys té un cop de sort. Guanya el sorteig d’una nit amb una famosa actriu porno. El camí que l’ha de dur del poble a la capital és ple d’obstacles, però els supera tots, perquè tampoc són tan difícils. També supera les tribulacions, els dubtes i les inseguretats, perquè també són toves. El noi, el Daniel, és prou determinat i autònom. Les coses li van tan bé que la nit amb l’actriu porno és fantàstica i, a més, es lliga a una altra noieta de la seva edat. El viatge transforma el Daniel, li canvia la mirada i en surt, a penes dues hores de lectura després, convertit en un autèntic heroi.
Més enllà de les pessigolles que sempre em fa llegir en argentí i de retrobar paisatges reconeixibles, la novel·la ofereix molt poc. Al Daniel li surt tot tan bé, que resulta difícil veure-s’hi representat. Tota la densitat emocional i totes les contradiccions del personatge que vèiem a La Uruguaya, aquí no són ni tan sols sospitables. I mira que hi ha paral·lelismes, entre una novel·la de Mairal i l’altra, eh? El viatge, el desig, el sexe, els obstacles… Però les diferències són aclaparadores.
Hauré de llegir un tercer Mairal per desempatar.
