Que no us enganyin. El “Best Behavior” de Noah Cicero no és una novel·la. Pot semblar-ho, però si un se’l mira de prop, no ho és. Sí, hi ha algun personatge, li passen algunes coses, però tot plegat és una excusa per a que Cicero connecti reflexions, impressions i idees sobre la seva vida i el context en el que viu.
Benny Baradat és el protagonista. Un alter-ego de l’autor que hi comparteix origen, edat, professió i, se suposa, molts més aspectes de la vida. Costa, de fet, imaginar-se què pot haver-hi de fictici en el recompte.
Formalment, la “novel·la” relata un petit fragment de la vida de Baradat, un jove que s’apropa a la trentena, té ja cinc llibres publicats, però segueix treballant a un cafeteria i barbacoa. El petit fragment abasta, més o menys, una setmana. En aquesta setmana, de la mà de Baradat, coneixem dos mons molt contrastats. D’una banda, veiem Youngstown, una petita ciutat de l’estat d’Ohio, entre Cleveland i Pittsburg, que forma part de l’anomenat Rustbelt, el cinturó industrial nord-americà, transformat per la recessió i la desindustrialització. Youngstown respira òxid. Respira oli de fregidora. Res és hipster. Res és modern. Cicero pinta Youngstown com el paradigma d’una blue-collar America. Aquest és el seu punt de partida, la mesura de totes les coses, el seu Nord, els seus arrels tan autèntics com disfuncionals.
D’una altra banda, veiem Nova York. Baradat ha de viatjar a Nova York, per a que li facin una entrevista i unes fotos amb altres autors “emergents” en una revista fancy. El contrast és violent. Nova York li resulta esgotadora, falsa i estrangera. Les comparacions són enginyoses i serveixen a Cicero per articular, en boca dels seus personatges o de les pròpies reflexions de Baradat, una anàlisi sociològica entretallada del que són els Estats Units, avui. La mirada és cínica i desencantada, iconoclasta, provocadora i, alhora, extremadament conformista.
El llibre avança a base de petites descripcions de personatges d’usar i llençar. Des dels companys de feina i amics de Youngstown, fins a la munió de cares i noms que es troba a Nova York, Cicero ens desplega una trentena de personatges. La novel·la és això: en Baradat trobant-se amb gent, parlant-hi, pensant sobre el que li diuen o els diria… I, alhora, a través d’aquests personatges esquemàtics, de traç gruixut, veiem la cara, les mans i les biografies de la mateixa Amèrica sobre la que teoritza. El balanç funciona, tant en el fons com en la forma, aconseguint perfeccionar el seu retrat de la societat nord-americana actual sense caure en la pedanteria o l’academicisme.
“Best Behaviour” és també el meu primer llibre en Kindle. Els únics reis dels que val la pena ser súbdit me’l van portar per Nadal i l’experiència ha estat bona. És, realment, pràctic. La pèrdua del paper és tolerable. I les funcionalitats afegides del dispositiu, interessants. Entre d’elles, una que no m’esperava és la possibilitat de guardar els subratllats del llibre i compartir-los. Aquí els enllaço.
