Fa uns dies vaig assistir a una xerrada que organitzava el Cercle per al Coneixement d’un dels directius del Grup Serhs, en concret, el que s’encarrega de tecnologia i de la projecció estratègica de la companyia a Internet. Per qui no el conegui, el Grup Serhs és un dels grans grups turístics de l’Estat Espanyol. Va sorgir com a cooperativa a la costa del Maresme, fa poc més de 30 anys, com a reacció creativa a una de les primeres grans crisis del sector, la de 1974. Avui en dia s’ha convertit en un gegant empresarial de més de 2.400 treballadors i 400 milions d’euros de facturació durant l’any passat. Tot i que té diverses vies de negoci que van des dels hotels fins als serveis de càtering, el punt comú de tota la seva activitat és el negoci turístic.
Des del seu punt de vista privilegiat, el conferenciant afirmava que el negoci turístic s’ha revolucionat gràcies a Internet. Que el canvi és radical i irreversible. Que Internet és el canal de venda idoni per a vendre un producte turístic. Que el volum de negoci que els ve d’Internet ja supera amb escreix el que els ve per canals “tradicionals” i que, de fet, s’estan plantejant orientar definitivament tota la seva activitat comercial cap a Internet, com a una aposta que ja no és de futur, sinó que és pur present.
El punt àlgid de la xerrada va produir-se quan van entrar en joc els anomenats infomediaris de la venda del paquet turístic. Va citar, entre d’altres, portals com muchoviaje, rumbo, viajar, lastminute, atrapalo i els seus respectius punt-com. Va dir que per final d’any la quantitat d’aquests infomediaris probablement s’haurà duplicat. La veritat és que la irrupció d’aquest portals està tenint un impacte bestial sobre el sector turístic i jo mateix he de reconèixer que, tot i viatjar regularment, deu fer més dos anys que ni se’m passa pel cap entrar dins una agència de viatges “tradicional”. La funció d’aquests portals ja va més enllà de la mera transacció econòmica. Els infomediaris, en bona mesura, ofereixen no només moltes alternatives a nivell de preu, sinó que projecten un volum i una amplitud d’informació que, de ben segur, aviat farà el salt cap a una major potència multimèdia i començarà a incloure espais de major participació del tipus de l’anomenada “web 2.0”.
Des d’una empresa com Serhs, que s’ha dedicat al producte turístic final (on dormen, on mengen, com es mouen, etc., els turistes reals), la mirada que es fa a tota aquesta manada d’infomediaris és ambivalent. D’una banda, aquests portals s’han convertit en els nous mediadors entre el proveïdor i el client, substituint progressivament les agències de viatge, de manera que la seva influència en el negoci ja és enorme. D’altra banda, però, la valoració que se’n fa és crítica. “Només posen tecnologia” i “no coneixen el negoci turístic” van ser afirmacions que demostren que hi ha un valor afegit, no-tecnològic, basat en el coneixement i en l’experiència del negoci turístic, que aquests portals d’internet no saben oferir.
Tenint en compte tot això, la irreversibilitat de la revolució digital en el negoci turístic i la seva creixent omnipresència en la part comercial, d’una banda; i aquesta percepció de valor afegit no tecnològic procedent de l’experiència en el sector, d’altra banda; potser hauríem de considerar quina és la nostra aposta estratègica. Als Països Catalans i, de fet, tot l’estat espanyol depenem econòmicament del turisme d’una manera preocupant i qualsevol alteració en els fluxos turístics internacionals pot provocar-nos un daltabaix de dimensions similars o fins i tot superiors a la temuda explosió de la bombolla immobiliària. A les Pitiüses, aquesta dependència és total i absoluta.
Volem seguir sent només proveïdors-finals, a disposició de les modes i les tàctiques dels grans grups i turoperadors? O volem prendre la paella pel mànec –abans de fregir-nos del tot- i definir una estratègia pròpia, ambiciosa i d’ample abast que ens permeti seguir sent un referent internacional en matèria turística?
——
La versió original d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 2 de Juliol de 2007.
