Una llibreria anglesa de Cannes. Un petit racó de llibres de segona mà. Una senyora anglesa que ho regenta i que té pinta de ser de Corchester, Rochester o Lancaster. Alguna acabada en “ster” i amb aroma a cervesa de gingebre, com als llibres de l’Enid Blyton. Tot són novel·les policíaques excepte això. Ho fullejo. Sembla que va sobre tejemanejes corporatius. Llegeixo les primeres línies i després algunes agafades d’una pàgina a l’atzar. Sembla àgil, divertit i comprensible. El compro. I  com que són vacances, es produeix el miracle: apareixen estones buides i tranquil·les on el puc anar llegint. I me’l ventilo en pocs dies.

Com m’acostuma a passar, fantasiejo en escriure’l jo, aquest llibre. O un de molt semblant. M’imagino escrivint sobre les enveges, manipulacions i ambicions a qualsevol dels entorns corporatius que he viscut. Però no m’imagino fent-ho tan bé, és clar. I això fa que em faci enrere i m’ho prengui amb prudència.

El personatge és un cínic i ambiciós farsant. Treballa dins una gran corporació que es dedica a fer tota mena de revistes de moda, tendències i recomanacions per a qualsevol segment demogràfic capaç de deixar-se un parell d’euros a un kiosk. La burla del món que representa és constant i afinada. Però la burla sobre els seus protagonistes encara és més dura i despietada. La novel·la està plena de protagonistes. Alguns tenen sentit i altres no aporten massa, confonent una mica al lector. Potser és deliberat que sigui així. No pots fer una novel·la sobre un entorn corporatiu on convius amb 500 persones i restringir el relat només als 5 o 6 més importants. La resta, és cert, són atrezzo i gairebé indistingibles, però funcionen com a part de la descripció.

Potser sí que algun personatge sobra, però al llibre jo no li arrencaria ni una pàgina. Tot és magre. Tot suma. És àgil, enginyós i captivador. El Zack Post, Zeke, té un propòsit i una xarxa de contactes amb els que va teixint el seu dia a dia. Les contradiccions amoroses entre la noia que li agrada, la que vol que li agradi i la que el posa calent. La competència amb els companys. Les dinàmiques de les reunions, sovint absurdes. L’amic íntim i els altres amics no tan íntims. L’adversari. Els enemics. La densitat corporativa i el seu llenguatge i mites propis… Tot plegat, embastat en una línia argumental equilibrada, constant, que mai decau. En resum, un llibre trobat per casualitat i que representa tot un descobriment. Almenys, per mi.