Segons el recent estudi “Las tribus viajeras del mañana”, elaborat per les consultores HCHLV i Amadeus, a l’horitzó del 2020 s’identifiquen quatre grans grups de turistes/viatgers: els professionals itinerants, els executius internacionals, els immigrants i la gent gran.
Els executius internacionals no solen viatjar professionalment a les Pitiüses. El mateix podríem dir dels professionals itinerants. Tots dos grups depenen de què el lloc al que es viatja tengui algun atractiu afegit, a part de ser un destí turístic. Per dir-ho d’una altra manera, no vendran a Eivissa i Formentera perquè no hi tenim cap altre sector econòmic/professional que no sigui el propi turisme. El mercat especulatiu del ciment no és una alternativa, perquè s’està esgotant a tota la regió a un ritme gairebé tan elevat com s’està esgotant l’espai per construir a unes illes de tan petites dimensions. De manera que ho tendrem molt difícil per competir per aquest tipus de client, que busca i buscarà, cada vegades més, bones infraestructures, una xarxa fèrtil d’altres oportunitats de negoci i, en darrer instància, una oferta cultural i un nivell de qualitat i sofisticació que l’orientaran probablement cap a pols econòmics més potents.
Els anomenats immigrants, que al 2020 probablement ja hauran abandonat el nom en gerundi, també tendran necessitats de viatjar. Fonamentalment cap als respectius llocs d’origen, una vegada s’hagin assentat als seus nous contextos. A les Pitiüses, en tant que societat majoritàriament receptora d’immigrants des de fa més quaranta anys, ja coneixem aquest fenomen. Sabem perfectament que aquesta només és una via de “sortida”. De manera que aquest grup de futurs turistes tampoc ompliran els nostres hotels, restaurants i cases de lloguer.
Ens queda la gent gran. L’estudi citat no és l’únic que parla de volums creixents de població major de 65 anys. Pel 2020 se’n preveuen més de 700 milions, amb un percentatge molt alt als països més rics del planeta, que coincideixen amb l’origen majoritari dels nostres turistes. Els turistes espanyols no només no en són una excepció sinó que apunta a ser la població més envellida de tota Europa en un futur mig.
Així, per eliminació, la gent gran és l’únic dels grups de potencials turistes pels que les Pitiüses poden aspirar a competir. Per tant, valdrà la pena començar a pensar-hi i començar a orientar les nostres polítiques i les nostres estratègies cap a aquest grup. Fer un parell d’estudis que ajudin a imaginar quines seran les preferències i els gustos dels actuals turistes de la tercera edat i dels que ara tenen 50 anys, per dibuixar quin serà el patró del client pel que inevitablement competirem. Probablement, ens trobarem que és un turista amb menys pressa, al que li agradarà l’aire lliure i el contacte amb la natura, els paisatges suaus i sense obres mastodòntiques ni carreteres desproporcionades. Probablement, voldrà disposar d’uns excel·lents serveis mèdics i infraestructures de connectivitat. Probablement gaudirà més de centres termals, de teràpies toves i de relax, que no de macrodiscoteques i aglomeracions.
És evident que això no té res a veure amb les darrers inversions que s’han fet a les illes ni amb el model que ha triomfat des dels anys 70 cap aquí. Amb aquest escenari de futur immediat, haurem de posar en marxa canvis molt importants en el model de negoci i d’oferta turística que volem oferir i amb el que volem ser competitius a un mercat cada cop més global i menys fidel a les destinacions de tota la vida. Jo, de moment, ja aniria pensant a convertir alguna discoteca en un centre de spa.
Post Scriptum: en el moment de publicar aquest post al bloc, m’he trobat amb un web especialment interessant: es tracta del Worldmapper, una iniciativa conjunta de la Universitat de Sheffield, la de Michigan i alguna entitat més.
És un espai de visualitzacions de diversos tipus d’estadístiques i indicadors comparatius globals que alteren el mapamundi i les dimensions dels estats per mostrar cada tipus d’indicador estadístic. N’hi ha més de 350 i d’entre d’ells n’he volgut destacar dos que tenen que veure amb aquest article, a més del primer i ja clàssic que mostra una imatge realista del mapamundi segons el territori real de cada estat. 
El segon és el més interessant i mostra, en concret, la balança econòmica que genera el turisme. El volum que assoleix l’estat espanyol en aquesta dada és tan manifest com preocupant, atesa la creixent competitivitat i la previsible volatilitat que es preveu per a aquest sector econòmic. 
Finalment, el tercer dels mapes està elaborat a partir d’un indicador de creixement i d’ambició de creixement. En aquest cas, i fent referència a la temàtica més habitual d’aquest bloc, s’hi mostra la proporció d’usuaris d’internet a l’any 2002, amb un evident gran protagonisme dels EEUU, el Japó i alguns països d’Europa.
La versió original d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 26 de Març de 2007.
Trackbacks/Pingbacks