Imagino que La mort a Venència va ser un llibre escandalós, en el seu moment. Thomas Mann devia encendre molts llums vermells, quan el va publicar, l’any 1912. Llegit avui en dia, però, és un text curt que es fa llarg, lent i repetitiu.

La mort a Venècia és la crònica dels últims dies de Gustav von Aschenbach, un escriptor metòdic, sòlid i celebrat, que decideix emprendre un viatge a la costa italiana. N’Aschenbach ja és vell. Envelleix, de fet, en les descripcions que van succeint-se dins la novel·la. És una figura alhora digna i ridícula, solitària i cortès, que no evita parodiar una mica la figura de l’escriptor. N’Aschenbach és, evidentment, un alter ego de Thomas Mann.

Diu la wikipedia que La mort a Venècia està inspirada en la visita a Venècia que va fer Mann amb la seva dona just l’any anterior. Si a la novel·la Aschenbach s’enamora d’un nen de catorze anys, en Tadzio, segons sembla, Thomas Mann de qui va encapritxar-se va ser d’un nen, també polonès, però de només onze anys.

Resulta curiós pensar com ha evolucionat el concepte del que és escandalós en poc més de cent anys. Amb ulls d’avui, si bé l’homosexualitat del personatge seria poc més que una anècdota, que l’objecte del seu desig fos un nen de catorze anys, seria imperdonable. Què dir si fossin onze! Suposo que aquest és un dels principals valors del llibre: la perspectiva que dona sobre un comportament inadequat, un amor prohibit, escrit i confés més de cent anys enrere, que es burla de la nostra moral actual des dels altars de la literatura d’un gran-gran autor.

No obstant, si deixo aquest aspecte de banda, la novel·la m’ha semblat innecessàriament detallista en coses que no requerien detalls. Repetitiva i exageradament pomposa. Alhora, però, les contradiccions internes del personatge no arriben a aflorar, com si fossin gairebé normals. Tampoc arribem a saber si Aschenbach havia passat per quelcom similar en el passat o és el primer cop. No sabem com s’hi sent, malgrat sigui una força prou intensa com per conduir-lo a quelcom que podria considerar-se una mena de suïcidi. I és clar, tot això dins una prosa densa i enganxosa, acaben per decantar la balança cap a una valoració més negativa que positiva.