México D.F., 6-9 de Juny de 2007
TEC de Monterrey del Estado de México

Aquests dies estic assistint al 8è congrés de la Media Ecology Association, que, per primera vegada, se celebra fora de la nordamèrica anglosaxona. El TEC de Monterrey n’ha assumit l’organització i m’hi han convidat, especialment per la influència de l’amic Octavio Islas. Estic molt sorprès per la gran capacitat de mobilització que ha tingut l’equip organitzador, no només d’assistents -que omplen la sala ara mateix- i de comunicants -que serviran per tenir unes Actes del congrés realment interessants- sinó per la forma amb què han aconseguit transcendència mediàtica. La presència i l’interès dels mitjans de comunicació de tota mena en aquest congrés m’inquieta i em fa preguntar-me perquè ens costa tant aconseguir aquest interès dels mitjans de comunicació quan fem alguna activitat d’aquest tipus a casa nostra. No tinc cap teoria al respecte, encara.

El congrés porta per títol “Tecnología y Transformación” i amb aquesta idea he intentat orientar la conferència que hi he fet avui mateix. Realment no tenia moltes pistes del que s’esperava de la meva conferència i he intentat barrejar-hi els temes que últimament m’interessen, les meves clàssiques TIC i la cibercultura i les universitats i l’educació superior.

La base de l’argument que he intentat explicar a la conferència, amb un títol massa ampulòs, “Cibersociedades del Conocimiento. La producción, distribución y aprovechamiento del conocimiento ante la googleización de la relevancia”, és el següent que intento “itemitzar” a continuació. Al final, posaré el meu primer slideshare, amb la presentació que he fet servir a la conferència.

  • A través de les TIC, s’estan produint canvis radicals en les formes de produir, consumir i distribuir coneixement “formal” o “científic”, el coneixement universitari.
  • S’està produint un augment massiu de la massa crítica de consumidors i potencials creadors de coneixement formal/científic/universitari, amb el creixement accelerat i la diversificació geogràfica de la població universitària.
  • Tot plegat genera una massificació enorme del coneixement i, alhora una progressiva pèrdua dels referents a través dels quals clàssicament s’ha destriat el gra de la palla, el coneixement rellevant del menys-rellevant, reiteratiu o simplement secundari.
  • La “googleització” de què parla el títol de la conferència i d’aquest post és el vertigen que genera veure el nombre de resultats que qualsevol consulta a Google ens genera. Si busquem “societat del coneixement” a primers de juny de 2007, trobem més d’1.210.000 resultats. Com saber quina és la resposta bona? La resposta més rellevant? On i com trobarem el coneixement excels, el coneixement més important?
  • Entenc i exposo que els esquemes clàssics, pre-industrials i industrials de les universitats, fins els anys 60 o 70, tenen una capacitat de ser fàcilment reconeixibles. Que són recorreguts d’un grapat d’universitats i journals de referència a tot el món que permetien saber on estava la rellevància.
  • Amb l’explosió demogràfica de la població universitària, els efectes de les TIC i la massificació de la producció i el consum de coneixement acadèmic, es produeix aquest vertigen-googleitzador i la pèrdua d’aquests referents…
  • La conclusió de la conferència, és que les TIC, de la mateixa manera que han estat un detonador la massificació i de la pèrdua de referents sòlids per al coneixement, també ens ofereixen els canals per a retrobar aquestes rellevàncies, per a construir nous índexos de rellevància i de referència. He posat com a exemple els congressos de l’OCS, però segurament hi ha dotzenes d’exemples web 2.0 que portats cap al món de l’educació superior i la producció de coneixement acadèmic/universitari, podrien mostrar-nos aquests nous índexos de referència, per trobar quin són els coneixement realment rellevants per a cadascú de nosaltres.

La presentació està a SlideShare, que així també ho descobreixo. Si no m’equivoco, només pot veure’s a pantalla completa des del seu web, que és aquí.

PS (16-Juny): Al fil d’aquest post i de l’articlet precedent, aquest breu article de Juan Freire: ¿Hasta cuándo podremos confiar en Google?.

About The Author

Leave a reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

WTF?

L'any 2006 era inevitable tenir un blog.

Cinc o sis anys després ja m'era tan impossible mantenir-lo actiu com dolorós esborrar-lo.

La conseqüència de totes dues afirmacions és la raó de ser d'aquest espai, que conté els meus articles, reflexions i opinions sobre l'evolució de la cultura digital, economia del coneixement i les relacions entre tecnologia i societat.

Últimament, només faig servir aquest espai per guardar-hi petites ressenyes de la literatura que vaig llegint...

Instagramitats

Piulades