Llibre sorpresa. Autor sorpresa. He de confessar que és un llibre robat. Més que robat, bookcrossejat. El vaig agafar d’un hotel a Roma. El vaig començar i vaig decidir endur-me’l per acabar-lo. Ho compensaré deixant-lo a algun altre lloc, en algun moment, en algun viatge. I si me’l vaig emportar és perquè feia de tan bon llegir… que no el podia deixar a mitges ni esperar a trobar-lo per Amazon. No, havia de tornar a casa. Amb nosaltres.

Us és una història senzilla executada amb mestria. Una dona que porta vint-i-pico anys casada decideix que es vol separar del seu marit. Fa coincidir la separació amb la marxa del seu únic fill a estudiar a la universitat. Li comunica poc abans de l’estiu. La situació permet a l’autor fer un doble recorregut, senzill i previsible, sí, però dut a terme amb una ploma divertida, àgil i enginyosa. El doble recorregut consta de la línia del temps immediatament posterior a la comunicació de la decisió: el marit organitza un viatge de tots tres recorrent Europa, amb la finalitat de convèncer sa dona que canviï d’idea, que encara hi ha un Us que val la pena salvar. D’altra banda, alternada amb aquesta línia temporal, l’autor ens presenta tota la història de la parella, des dels seus inicis improbables i romàntics, fins a l’estancament de la parella. Les dues línies del temps s’entrecreuen al llarg de gairebé 200 petits capítols, que li donen al text un ritme ràpid i molt cinematogràfic.

La història i els personatges tenen un punt woodiallencesc: ell, en Douglas Petersen, és el centre de la narració. El seu personatge és caricaturesc. En ocasions fa de pallasso trist, objecte de diverses tragèdies domèstiques i situacions incòmodes. Ella és el personatge menys definit: l’autor la pinta tan meravellosa que es fa distant, perfecta i, fins i tot, freda. És un vector estàtic dins l’evolució del Douglas que, sent un desastre, és qui evoluciona, lluita i perd. La tercera pota del tamboret és el fill. El fill, que aparentment ha de ser una línia secundària dins el llibre, li dóna peu a l’autor a explorar la relació pare-fill d’una forma fresca, que creix a mesura que passen les pàgines. Potser és més enginyosa la forma en la que descriu aquesta relació, tant cap a endavant, en la línia present, com en la línia retrospectiva, quan rememora l’evolució de l’educació del seu fill i els rols domèstics que s’hi generen.

Més enllà, però, del fons, Us: a novel és un exercici brillant de forma i estructura. El que més salivera em fa. No puc deixar de pensar en les graelles, els esquemes i les taules que l’autor degué preparar per a escriure-ho. Com si fos una complexa i minuciosa estructura de barres d’acer que s’amaga i aguanta tot el formigó d’un edifici llis, net i quotidià, que guanya, i guanya, i guanya, com més t’hi apropes a observar-lo.