I quatre vides?
La Francina allarga les sessions al gimnàs. El Kai l’espia per internet. L’Helena se’l mira amb avorriment. El Jep circumval·la la facultat de Geografia i Història sense gosar entrar-hi. Arribats a la maduresa, han acomplert tot allò que ha d’acomplir la gent com cal. Tenen feina, casa, nens i cotxe. Tenen tantes caselles marcades que no els queda marge per inventar-se’n de noves. Però també tenen memòria. Tenen records. I se n’adonen que alguna cosa falta. Que el futur no ha estat el que s’imaginaven.
Una nit, el Kai envia a la Francina un missatge breu. Una onada petita, aparentment inofensiva. Una onada, però, que farà tremolar els fonaments de les seves vides. Serà suficient per enfonsar el castell de sorra? N’hi ha prou amb un missatge de Facebook per esquerdar el precari equilibri de la quotidianitat?
El futur no és el que era és la crònica d’una generació desencantada, a qui li ha tocat viure una època privada d’heroismes. Una exploració d’allò que ens somou a través de quatre personatges que podrien ser qualsevol de nosaltres. És la descripció de l’egoisme primari que marca les nostres decisions i de la il·lusió i l’inconformisme que s’hi barregen. El Kai, la Francina, l’Helena i el Jep són quatre figures que s’han avorrit de pedalar en cercles. Quatre adolescents atrapats en cossos madurs, que exploren els límits del que és correcte, del que és desitjable i del que fantasiegen en trencar. Quatre antiherois que ho canviarien tot només per l’oportunitat de tornar enrere i escriure un futur més singular i memorable.
Potser el terratrèmol que el Kai desperta quan envia un missatge de Facebook és suficient per recuperar-ho tot. Per destruir-ho tot. Per escriure un altre futur. O perquè res no es mogui ni un mil·límetre.