Hace no mucho tiempo, había una sociedad que no tenía internet. Que enviaba cartas, télex y faxes; en la que costaba llegar al conocimiento en papel, custodiado por bibliotecas, museos y universidades; en la que la ciencia y la cultura avanzaban despacio, aisladas unas partes de otras. Ahora los tiempos han cambiado. ¿Para mejor?

Pensar en la vida abans d’internet es fa, a vegades, difícil. Resulta complicat recordar algunes de les nostres activitats quotidianes abans de l’arribada massiva, transformadora, d’Internet. Quants dies trigaríem a comunicar tot el que comuniquem per correu electrònic i missatgeria instantània fa 15 anys? Quants d’aquests missatges ni tan sols haguessin estat emesos?

Aquests són alguns dels punts de partida del reportatge “La vida antes de Internet” que ha fet la Cristina Sáez (que, per cert, acaba d’obrir el seu bloc) i que va publicar-se el passat dissabte al suplement de La Vanguardia. Per a preparar-lo, vàrem tenir una agradable xerrada i ara comprovo que bona part del que vàrem comentar ho pres sentit i ha millorat molt dins el context de la redacció de la Cristina.

Nota al marge: torna a demostrar-se que posar una web en una publicació escrita (sense versió online, fins i tot ara que LVG ha obert la seva hemeroteca) no genera visites. Malgrat sortir citada l’adreça del bloc i que segurament és la vegada que aquesta adreça ha estat vista per més gent, això no va generar un volum ressenyable de visites.