Un dels llibres més promocionats a Goodreads als darrers mesos és aquest Little Fires Everywhere de la Celeste Ng. El tinc a la llista des de fa temps, per quan em vingués de gust una història rodona, plena de personatges densos i sòlids. Intuïa quelcom així perquè l’anterior llibre de l’autora, Everything I never told you, aquests eren els seus mèrits principals: un drama ben construït protagonitzat per personatges complexos i creïbles.

Novament, la trama gira al voltant dels drames personals d’un petit grup humà. En aquest cas, aterrem a Shaker Heights, una petita ciutat satèl·lit de Cleveland, creada a principis del segle XX com a ciutat planejada, curosament planejada. Durant la lectura he pensat que era una ciutat inventada, però la wikipedia em confirma que no és així. Que per inversemblant que semblés, Shaker Heights existeix tal i com Ng la descriu.

La història se centra en dues família. La primera és una família prototípica de Shaker, els Richardson. Tenen quatre fills i tot el que un nord-americà de bé pot desitjar en aquesta vida. La segona és una família formada únicament per una mare i una filla, que cauen a Shaker com podrien haver caigut a qualsevol altre lloc. Nòmades. Artistes. Desarrelats. Representen tot el que una família nord-americana de bé no acaba d’entendre.

Les dues famílies s’entrecreuen. Els cinc adolescents són el motor de la història. La mouen d’una forma previsible i convencional. Aquest cop no hi ha conflictes ètnics ni culturals, com a la primera novel·la de la Celeste Ng. Aquest cop tot és menys profund, més vulgar, més casual. Tenim embarassos, adopcions, primers amors… Tenim conflictes i personatges grisos, matisats, imperfectes. Tenim una trama que avança de forma eficaç, dissenyada també curosament per l’autora, que fa també d’urbanista d’arguments novel·lescos. Tot queda ben cosit, ben lligat, sota l’escriptura atenta i professional de l’autora.

Peeeeeeeeeeerò, la cosa no li acaba de funcionar tan bé com en l’anterior llibre. Hi ha molt menys d’ella, aquest cop. De l’autora. Ha volgut fer un llibre de laboratori i, com a conseqüència lògica, probablement li ha quedat fred i impersonal. En tot cas, si deixem la comparació a banda, és un tros de novel·la.