Un petit informe sobre la proliferació de correu brossa (spam) va tenir un considerable impacte en els mitjans de comunicació la setmana passada. S’hi deia que cada treballador es trobaria amb més de 1.000 missatges d’spam a la seva bústia electrònica quan tornàs de vacances. L’informe afegia algunes estimacions que probablement puguin preocupar més d’un empresari: fins a 90 minuts dedicats a esborrar l’spam per cada treballador i un cost econòmic projectat d’entre 150 i 900 euros, també per treballador. Potser cal afegir que SerenaMail, l’empresa responsable d’aquest breu informe, es dedica professionalment a donar solucions de correu electrònic que combaten el problema de l’spam.

Martires del spamMés enllà de la intencionalitat de la notícia i de les dades, el que està clar és que l’spam ha passat a formar part de les nostres vides electròniques. Més d’una vegada s’ha comparat encertadament l’spam amb la pol·lució ambiental del ciberespai. Així que després d’alguns dies de desconnexió, una de les pitjors bufetades o bafarades de realitat que un pot tenir és la visió d’una bústia amb un parell de milers de missatges per filtrar i esborrar.

Una pràctica cada vegada més habitual és anar-se connectant de tant en tant per anar esborrant-los sobre la marxa. És cert que d’aquesta manera l’impacte de la bústia quan un torna de vacances és menor, però d’altra banda, això també suposa que no s’acaba de marxar del tot dels ritmes i rutines laborals, cosa que, d’una manera o una altra, va contra la lògica mateixa d’anar-se’n de vacances i de “desconnectar”. Probablement sigui pitjor el remei que la malaltia.

El cert és que les tecnologies digitals, tot i facilitar de manera revolucionària moltes de les nostres pràctiques quotidianes i professionals, han provocat un trencament de les fronteres entre els nostres horaris i períodes laborals i personals. Tot i que el trencament es produeix en les dues direccions, les vacances són un dels espais on la “invasió” laboral, de la mà de les tecnologies digitals, és més important. L’amenaça de l’spam, la necessitat d’estar al dia, o el telèfon mòbil acompanyant-nos per tot i en tot moment fan que, avui en dia, desconnectar-se s’hagi tornat tremendament difícil.

Entendre i avançar-se a aquesta tendència, que té tota la pinta de convertir-se en la pauta habitual, pot tenir els seus avantatges, a un destí turístic com el nostre. Així, comencen a aparèixer a les Pitiüses establiments amb serveis i connexió wifi i orientats a passar-s’hi algunes hores connectats i treballant. Posats a trencar la “desconnexió”, sempre serà més agradable fer-ho a una cafeteria “fashion” o a una platja d’aigües cristal·lines, amb un seient còmode i ben servits i proveïts, de manera que no perdem del tot la sensació d’excepció de les vacances.

Si no, també podem apuntar-nos a un dels cada cop més populars espais on “revenjar-se” momentàniament de les tecnologies digitals: destrossar ordinadors i monitors a martellades diuen que relaxa molt i serveix per desconnectar, com a mínim, ritualment. O podem apuntar-nos a la propera competició internacional de llançament de telèfon mòbil a Finlàndia, on són ja gairebé una tradició. Acaba de celebrar-se’n la vuitena edició i el guanyador va enviar el telèfon mòbil a gairebé 90 metres de distància. Segur que després d’esclafar-ne un parell, estem psicològicament més preparats per a encarar la llista de correu brossa que espera dilluns a l’oficina.

—-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 3 de Setembre de 2007.