Les Pitiüses i les Balears estan en temps de repòs turístic. És, per tant, el millor moment per preparar-se per innovar en un sector de negoci que, tant si ens n’adonem com si no, és cada vegada més exigent i competitiu a nivell global. Fa algunes setmanes parlava de l’estudi “Ús, necessitat i impacte de la informació turística multimèdia de les Illes Balears a Internet” que va presentar-se a primers de novembre, impulsat per la Fundació IBIT. Vull fixar-me ara en algunes recomanacions que se’n desprenen, ja que em pareixen prou suggerents de cara a millorar la nostra competitivitat com a producte turístic.

turisme 2.0Com deia i com és gairebé ja conegut per tothom, el producte turístic, cada vegada més, passa per Internet. Fins al punt de convertir-se en el canal de promoció i venda hegemònic. I mentre que el negoci turístic camina cap a la seva internetització majoritària, també internet i l’usuari d’internet mostren uns canvis de comportament on els que hi surten guanyant són els portals petits, locals i concrets, les xarxes socials horitzontals, i la presa de decisions (comercials, d’oci, de negoci, polítiques) arran de les recomanacions de les persones que estan dins les xarxes personals de cada usuari. A internet, d’això se’n diu “web 2.0“. Quan s’aplica al turisme, més d’un ha parlat ja de “turisme 2.0” (http://www.eduwilliam.com, http://juansobejano.blogspot.com, http://www.turismo20.com, etc.).

Un aspecte fonamental que queda reflectit a l’informe és que, encara que la informació bàsica sobre mitjans de transport per arribar a les illes i sobre allotjament està ben coberta pels grans buscadors, pàgines d’agències i proveïdors, existeix una gran demanda d’informació -petita, localitzada i concreta- sobre l’oferta complementària i els recursos naturals. La demanda d’una millor i major informació sobre l’oferta gastronòmica, cultural i paisatgística és una de les conclusions fortes de l’informe. També es fa evident un gran buit informatiu en tot allò que té a veure a viatjar amb al·lots: lloguer de cotxets, serveis d’escoletes, parcs infantils i cangurs, activitats específiques per a boixos, etc.

Conjuntament, en aquests buits informatius, trobem una de les grans rèmores per a la tan predicada i desitjada desestacionalització del turisme a les Pitiüses. I val la pena remarcar que es tracta d’un buit fonamentalment informatiu, perquè tant a les Pitiüses com a les Balears, d’oferta gastronòmica, cultural i paisatgística, afortunadament, n’estem ben servits. Probablement el que cal és ser-ne conscients i posar aquestes ofertes (encara més) en valor. Més encara quan, el mateix estudi afirma que la predisposició dels enquestats a visitar les illes fora de temporada és molt significativa: només una quarta part dels enquestats deia que només vendria a l’estiu i fins a un terç dels alemanys deia que els agradaria venir a l’hivern.

De l’informe, a més, m’agrada veure que entenen que Internet, la cibersocietat, és cada vegada més, una dimensió que no es mou en el terreny d’allò global, sinó hiperlocal, feta de moltes xarxes a escala humana, construïdes arran de valors, continguts i interessos significatius a nivell social. Internet és un terreny especialment fèrtil per al desenvolupament, la projecció i l’ampliació de les xarxes locals, personals i d’afinitat, així com per la creació d’una nova forma d’entendre la localitat. I això no és una parrafada teòrica. Al contrari, té una gran rellevància per a la forma d’encarar la comunicació del producte turístic a l’era del turisme 2.0. Tal i com expressa l’informe:

“Se tiende a un Internet cada vez más hiperlocal, la demanda de los turistas apunta hacia esta linea. Lo que se persigue es obtener antes que nada toda la información sobre el lugar donde uno se encuentra ubicado y a partir de ahí planificar rutas para llegar a otros lugares deseados con su correspondiente información. Esta tendencia no es distinta a la que se ha seguido en otros ámbitos, se ha abandonado la idea de portal que intenta acaparar toda la información por un tipo de web centrada en informar sobre un espacio físico pequeño y concreto, es el asentamiento consecuente de la “teoría de la larga cola” (o mercado de nichos) en el mercado turístico on-line. El paso siguiente será la progresiva llegada de dispositivos móviles (teléfonos móviles 3G y UMPC’s) que permitirán al turista concentrar toda la información que necesite en su bolsillo, por lo cual los contenidos tendrán tarde o temprano que adaptarse a los formatos que estas herramientas usan.”

En definitiva, a l’informe se’ns hi diu que “l’auge del nou turisme on-line obliga a replantejar i innovar el concepte, l’ús i el format en què s’estructura i es lliura la informació turística”. Sobretot, el que això vol dir és que tenim la possibilitat, els mitjans i, en darrer instància, la necessitat econòmica, de fer-nos responsables de la comunicació (i la venda, tan directa com siguem capaços) del nostre propi producte turístic. Probablement, aquesta és una de les millors inversions, tant des de l’esfera pública com privada, a la què podem dedicar aquests mesos de –teòric- repòs turístic.

Com a annex, deixo a continuació la llista de recomanacions que es fan a l’informe, de caràcter sobretot pràctic:

Recomanacions

  1. Clasificar a conciencia la información a dar. La forma de clasificarla con etiquetas ayudará tanto a los usuarios a encontrarla como a los buscadores a indexarla.
  2. Ofrecer la información con mucha claridad, y según principios de utilidad y estética.
  3. Ofrecer un mapa geográfico de ubicación de recursos.
  4. Ofrecer un correo de sugerencias al internauta. Todos los sistemas de evaluación de la calidad turística contemplan los correos abiertos a sugerencias, facilitando así a los usuarios la comunicación de sus necesidades.
  5. Ofrecer información acerca de las distancias respecto a hoteles, aparcamiento público, centros comerciales, centros de negocios, parque de atracciones, playas, museos, farmacias, parques, puntos de referencia, aeropuerto, puerto, etc.
  6. Es muy importante el papel de los buscadores a la hora de encontrar información. La página tiene que estar preparada para ser indexada por los buscadores. Por tanto si se utiliza flash o vídeo hay que preocuparse de etiquetar bien las páginas y también utilizar texto estructurado para facilitar su indexación.
  7. Se sugiere y valora muy positivamente el dar información acerca de las recomendaciones y los precios de los servicios. Sobre todo de la oferta complementaria.
  8. Se propone ofrecer información sobre propuestas de actividades e itinerarios para un número de días determinados de vacaciones.
  9. Adaptación de los contenidos informativos en función de la estación: primavera, verano, otoño e invierno. Pues influirá el tipo de turismo que se desea hacer según la época de año en que se realicen las vacaciones.
  10. Clasificar las actividades en función de a quién van dirigidas, sobre todo se demanda información de actividades dirigidas al público infantil.
  11. Muchos usuarios buscan información pero pocos participan en foros, auque estos sean muy activos, quizá un buen servicio podría ser resumir las mejores aportaciones de los foros como valor añadido para el usuario que busca recomendaciones.
  12. Sindicar los contenidos para facilitar su distribución, de acuerdo a las nuevas tendencias de la web 2.0.
  13. Estudiar las posibilidades de iniciar un negocio electrónico vendiendo productos de la isla difíciles de localizar fuera de las Illes Balears.
  14. Ofrecer un listado de links de las compañías de transporte que operen en las islas.
  15. Sobre el vídeo como formato de información turística se sugiere que sean publicados bajo una licencia “Creative Commons“, es decir, que puedan ser redistribuidos, citando la fuente o autor.

 

—-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 10 de Desembre de 2007.