De la mà d’una vella amistat, en Pau Marí-Klose, avui a la tarda he participat a la taula rodona “Temps d’oci: educació, consum, participació…?” dins les jornades “Famílies que eduquen” que l’Institut d’infància i món urbà ha organitzat al voltant del Festival de la Infància d’aquest any. Ha estat una trobada interessant i entretinguda que m’ha servit d’excusa per apropar-me una miqueta a reflexions més o menys elaboradores sobre el món de la infància.

La taula l’ha moderat en Jordi Sánchez, de la Fundació Bofill. Hi han pres part també en Jaume Funes, de la Universitat Ramon Llull; en Carles Barba, de la Fundació Esplai; la Teresa Colomer, de l’Autònoma de Barcelona i la Petra Pérez, de la Universitat de València. Tots veníem amb un focus d’interès concret i això ha permés veure punts de vista força diferents i, fins i tot, divergents.

A mi m’ha servit per reflexionar en veu alta -i per escrit- sobre una intersecció que mai havia explorat formalment: infància i internet. Darrerament he llegit alguns articles, opinions i posts sobre la qüestió i el concepte dels nadius digitals i aquest ha estat l’eix de la meva intervenció. Les contradiccions i essencialismes que s’amaguen rera el concepte dels “nadius digitals” m’inquieta. Especialment, quan l’autor, en Marc Prensky, recolza la seva argumentació en indicadors d’activitat neuronal diferencial per nadius i immigrants digitals. La biologització de la diferència la reifica i la fa dura, provocant, crec, una reacció contraproduent.

La intervenció té una versió simplificada, en pobrepoint, que penjaré a sota. Però també té una versió redactada en format article que serà publicada aviat. Esperaré a veure com l’adapto i on surt, per publicar-la o referir-la també aquí.