Apunts, reflexions i opinions sobre la societat digital i l'economia del coneixement
  • 7 claus per explicar la Nova Anella com a projecte integral de gestió del coneixement en xarxa

    1
    scissors

    Ara que des d’ACC1Ó estem llançant una nova versió de l’Anella, m’ha semblat oportú recapitular-ne la seva trajectòria recent i subratllar les claus sobre les que hem construït aquesta renovació.

    Fa dos anys i mig vaig conèixer l’Anella. El portal es presentava aleshores com l’espai per a “l’empresa a la xarxa“. Aquest era, de fet, la seva frase de baseline, que pretenia diferenciar-la de les diferents Anelles (culturals, científiques, industrials…) que han anat apareixent als darrers anys, vinculats a la idea mateixa de ‘xarxa’. Era el seu segon baseline, després d’haver nascut com a l’espai per a “la internacionalització de Catalunya“, en la seva primera concepció, a mig camí entre escriptori virtual d’eines per a l’empresari client dels serveis de l’antic COPCA, repositori de continguts generats a les activitats del mateix COPCA i espais privats per a sectors o mercats específics.

    Bona part d’aquells elements segueixen vius a la Nova Anella. La convicció que l’ha guiat des del seu naixement, també: que el coneixement és l’element clau per impulsar la competitivitat empresarial. La missió concreta de l’Anella és portar a la pràctica aquesta convicció i fer que les empreses catalanes incrementin la seva competitivitat –que innovin més/millor, que s’internacionalitzin més/millor – gràcies al coneixement empresarial que divulguem i activem des de l’Anella. Esperem que, amb la renovació profunda del portal que ara presentem en societat, aconseguirem ser més efectius en la consecució d’aquest objectiu.

    L’Anella és, globalment, un projecte de gestió del coneixement. Ni “virtual”, ni tecnològic, ni xarxa social… La seva reconceptualització segurament té punts en comú amb altres projectes, dels que ha rebut inspiració i per als que pot servir d’exemple. Per això, si hagués de llistar els 7 elements més importants de la renovació que hem dut a terme i que ara estem -orgullosament- llançant, crec que els identificaria així i per aquest ordre:

    (1) Focalització d’objectius
    Tant dins l’organització de què forma part, com per al seu públic, a l’Anella li ha costat identificar quin és el seu rol central. Ja l’hem definit. Focalitzem els objectius del portal en constituir-se com un espai referencial per al teixit empresarial català, que aporti coneixement clau que n’impulsi la seva competitivitat. Només això. Tot això. Tant important, però, com la definició en positiu, és la definició del que no és l’Anella. No és una plataforma de tramitació d’ajuts, no és una intranet, no és una plataforma d’aplicatius… Si, arran de la renovació que estem presentant, aconseguim que els usuaris de l’Anella sàpiguen identificar-la com el que vol ser, haurem aconseguit molt.

    (2) Alineació explícita amb els objectius d’ACC1Ó
    L’Anella és un projecte que pertany a una organització important, amb més 300 col·laboradors tant a Catalunya com a les seves oficines arreu del món. Per a un projecte com l’Anella, és fonamental fer explícites les relacions de retroalimentació i les connexions, entre els objectius generals de l’organització i el seu propi dia a dia. El valor de comptar amb 300 prescriptors, ‘heavy users’, clients interns o fans incondicionals és –cap a dins- estratègic i –cap a fora- incalculable.

    (3) Disseny d’interaccció
    El projecte de renovació de l’Anella va començar amb una anàlisi d’usabilitat. Les conclusions van portar-nos, no obstant, a imaginar un nou entorn, on es pensés/dissenyés -des de zero i sense limitacions prèvies- com havia de ser la interacció que volíem que es produís entre usuari i contingut. Aquest va ser el pol central de la nova conceptualització: imaginar, sense constrenyiments, la millor manera de què l’usuari obtingués valor del contingut de l’Anella. Vàrem idear els recorreguts, les trajectòries i les pautes d’ús més intuïtives o bé més valuoses per aconseguir fer del contingut de l’Anella el seu màxim protagonista. Que aquest disseny d’interacció es fes sense posar-nos límits, sense pensar en tecnologia –encara- i aplicant filosofia –més que metodologia- de pensament de disseny (dessign thinking) ha estat –crec- l’element central per la construcció del nou portal.

    (4) Tesaurus conceptual
    La construcció d’un tesaurus conceptual integral va ser una fase especialment fèrtil del projecte. També la més difícil de fer entendre, segurament. Invocar una paraula com “tesaurus” feia aixecar més d’una cella. I no obstant, l’arbre de diccionaris o conjunts de paraules clau que conceptualitzéssim havia de ser l’esquelet sobre el qual tant les eines de cerca i filtre, com els mateixos continguts del portal, haurien de fer-se trobables. En aquest sentit, el tesaurus de l’Anella està constituït per fins a set diccionaris diferents, tots ells amb pes semàntic. Conjunts funcionalment excloents de conceptes on només un d’ells funciona, per definició, com a diccionari obert i semi-folcsonòmic. La resta, pretenen ser tancats i el més estables en el temps que sigui possible.

    (5) El rol de la tecnologia
    La plataforma sobre la que es construeix l’Anella és Liferay. Liferay és una plataforma oberta adreçada a la construcció de portals que funcionin com a entorns de desenvolupament d’aplicatius i funcionalitats. Optar per aquest tipus de tecnologia open source, amb una gran comunitat internacional de desenvolupadors al darrera, ens ha donat alhora la seguretat i la flexibilitat necessàries per construir un entorn funcionalment i sensorialment molt personalitzat, molt singular, recolzant-nos en una arquitectura tecnològica sòlida preexistent.

    Un segon aspecte important del rol de la tecnologia dins el projecte ha estat el moment en el qual ha tingut el protagonisme. Ateses les capacitats i característiques de la plataforma triada, només hem pensat en la part més dura, més tecnològica, un cop estava creat el concepte central i estava fet el disseny d’interacció. Així, s’ha acabat programant allò que realment calia per aconseguir l’objectiu, allò que s’integrava dins el model global de producte. Això, que sembla lògic i de sentit comú, crec que no es compleix en un gran percentatge de projectes. I com més grans, més sovint, em temo.

    (6) Gestió i qualificació de continguts
    A l’Anella hi havia milers de documents, desats en una biblioteca documental molt primitiva, que va estar pensada més com a arbre de carpetes compartides que no pas com a repositori de coneixement. Vàrem decidir “migrar” uns 2400 d’aquests continguts. No obstant, la tasca no era de migració. Originalment, la major part d’aquests continguts eren arxius només trobables a través dels seus noms d’arxiu. No hi havia més metainformació que els acompanyés i permetés segmentar-los. A la Nova Anella, aquests 2400 continguts han passat una fase de qualificació i valorització molt substancial. S’han etiquetat i catalogat, però també titulat, resumit, descrit i optimitzat tots aquests documents, per a fer-los trobables a la Nova Anella, així com per donar a cada petit element d’aquesta segmentació de la informació, un tractament visual diferenciat.

    (7) Fer-ho bonic
    Last but not least. El disseny gràfic, la línia creativa, és el primer que es veu, el primer que destaca. La versió anterior no li havia donat importància a aquest aspecte i la diferència és tan notòria que de vegades penso que és el que s’emporta tota l’atenció. El disseny gràfic potser només ha constituït un 10% del projecte, però l’efecte que té sobre l’usuari és molt impactant. I és que, com tothom sap però massa sovint s’oblida a l’hora de construir espais digitals, ens agraden les coses boniques. I la nova Anella és bonica.

    No era un projecte de disseny. Ni de gestió de continguts. Ni de programació. Ni de classificació semàntica. No era tampoc un projecte d’usabilitat. Eren totes cinc coses alhora, encaixant-hi experteses i solapant-hi competències multidisciplinars. Tot, però, partint d’una estratègia de producte i d’una concepció inicial de com havíem dissenyat/pensat (design thinked) que seria la millor manera de provocar la interacció entre usuari i contingut.

    Explicat això, ja només em queda dir-te una cosa: Anella’t.

One Response to “7 claus per explicar la Nova Anella com a projecte integral de gestió del coneixement en xarxa”

  1. [...] va molt més enllà. En una presentació per a bloggers que va tenir lloc el dia 30/11, Joan Mayans, gerent de l’àrea de Desenvolupament del Coneixement Corporatiu d’ACC1Ó i responsable [...]

Leave a Reply