Publicat al Diario de Ibiza, el 8 d’agost de 2006
Una de les coses que primer m’han cridat l’atenció aquest estiu, passejant-me per Vila o per Santa Eulària, ha set l’aparició d’una quantitat considerable de cartells anunciant connexió a Internet inalàmbrica (wifi) per als clients dels determinats bars i cafeteries. A aqueixos bars, alguns clients hi porten els seus ordinadors portàtils i es connecten a Internet, des de qualsevol taula, ràpidament, sense les incomoditats o els preus (a Eivissa, tradicionalment abusius) dels cibercafès que ja fa un parell d’anyets que havien anat obrint per tota l’illa, adreçant-se sobretot al turista.

Ara comencen a proliferar les cafeteries amb wifi. El cost per a l’establiment és ben petit i, a canvi, segur que més d’un client cada dia tria aquest bar i no un altre, per a poder-hi llegir correu electrònic, el diari o fer-hi qualsevol altra cosa. Avui mateix jo ho he fet així i la setmana que ve, només amb els meus esmorzars, ja hauran cobert el cost de la tarifa mensual. Sense més inversió en infrastructures, cables, endolls, obres, trastos, etc.

Aquest punt és interessant, més enllà de les qüestions d’interiorisme de les cafeteries: a un lloc com les Pitiüses, on tenim un dèficit infrastructural i de connectivitat molt important, que vagin apareixent formes de donar accés a Internet –ergo, al món- que no tenguin un cost paisatgístic ni d’esgotament ecològic hauria de ser prioritari. Un bon desplegament wifi ens estalviaria moltes antenes, aparells i, de retruc, alguns viatgets amunt i avall, d’aquests que col·lapsen les nostres carreteres i provoquen que alguns pensin que per descol•lapsar-les la única solució és abocar més quitrà damunt ses feixes.

No em sorprèn que la iniciativa de començar a posar punts d’accés inalàmbric a Internet hagi sorgit de bars o cafeteries, és a dir, de l’entorn de l’empresa privada, perquè mai hem tengut uns administradors gaire imaginatius. Però quan s’acabi la temporada, aquests bars i cafeteries potser tancaran, o potser desconnectaran el wifi, perquè no és responsabilitat seva fomentar la connectivitat ni la societat del coneixement a les Pitiüses.

Però sí que és responsabilitat d’aquests administradors nostres reconèixer-ho com a una bona idea, que necessita recolzament i continuïtat. L’aeroport, els ports, les escoles, les biblioteques o fins i tot alguna platja podrien ser objecte de projectes d’accés wifi lliure que no només servirien com a producte complementari per al turista, sinó que podrien ser un impuls molt important per a l’alfabetització digital i la capacitat de la gent de les Pitiüses per a créixer en la nostra pròpia societat de la informació i el coneixement.