Vaig espaiar la lectura d’aquest L’altra de la Marta Rojals del seu primer Primavera, estiu, etc. tant com vaig poder. Era poc probable que fos tan bo com el primer i, en cap cas, em tocaria de tan a prop. Passats, però, 10 mesos i 7 llibres, el reclam que emetia des del meu prestatge era massa fort com per ignorar-lo. “Va”, vaig dir-me. Obrim l’altra Rojals.

Hi ha elements que hi són molt familiars. L’estil fa una cabriola, canvia de registre, de dialecte, d’escenari i aconsegueix mantenir-se fidel a ella mateixa. La protagonista, l’Anna, és el punt fort de l’obra. Un altre cop, com ho va ser l’Élia del seu primer llibre, tot es construeix entorn a ella. La simpatia inevitable que sentim, com a lectors, pels protagonistes principals dels llibres que llegim, en aquest cas, se’ns va tornant agredolça. A mesura que la coneixem, el seu aïllament va perdent la gràcia, la seva sequedat es torna aspror i les seves reaccions cap al seu entorn, gairebé desagradables. Costa, a mesura que passes pàgines, perdonar-li el tracte cap a la seva jefa, cap a la seva parella, cunyada, amics… Res s’excusa. L’Anna és així. I el món és ple d’idiotes i pesats.

Mentre l’Anna creix i ens incomoda de forma esplèndida, els altres personatges no arriben a assolir la mateixa força. El seu ligue jove és el més pla de tots. La jefa desperta simpatia, però tampoc aconsegueix transmetre. Tots dos no acaben de reeixir i queden caracteritzats de forma una mica caricaturesca. D’altra banda, la Barcelona mileuritzada que pinta el llibre és propera i real. També això deu ser una novel·la generacional, com diuen de la primera. No obstant, no aconsegueix la intensitat d’accents i la densitat gairebé etnogràfica del primer llibre, on la terra i el dialecte són un parell de personatges més. Tampoc hi ha, com era previsible, un capítol tan antològic com l’onzè. Però és que capítols com aquells un en llegeix un cada 7 o 8 anys, no?

Comparar L’Altra amb Primavera, estiu, etc. és injust. Una putada. Perquè és un bon llibre, amb una bona  història i un personatge fort, dens, atractiu i molest. Perquè està ben situada i la prosa és rica i treballada. Però l’ombra que li fa la primera novel·la de l’autora és enorme, i l’empetiteix. Allò és una obra mestra, això, un bon llibre.